Borja-Villel | North i Havel

Borja-Villel i la Contrareforma

:
Recullo de Manuel Borja-Vilell (a la foto, d'arxiu, d'El País), en la seva estrenada nova etapa de director del Centre d'Art Reina Sofia, en una recomanable entrevista al El País semanal d'avui algunes frases interessantíssimes per començar a comprendre una mica un parell de coses sobre l'art. Una, per què ens interessa avui, a nosaltres, e el món del capitalisme del consum i les sensacions? Dues, per què és tan important, a nivell artístic, la tensió de la Reforma i la Contrareforma, tant que genera el que en podem dir art contemporani? Vegeu-les.
:

Hemos pasado de una época de producción a una de consumo. En la de consumo, todo lo que no es productivo, lo que es meramente cognitivo, de intercambio de experiencias, es central. El máximo ejemplo de intercambio es el arte. De hecho, todos los que creen que ya nadie va a los museos están equivocados. La gente viene más que nunca. La Tate Modern debe ampliar no porque no tenga espacio para sus obras, amplía porque no cabe la gente.

:

(...) El sur empieza en París. Es la división Reforma y Contrarreforma. Lo anglosajón y lo latino. El mensaje ha sido invasivo. (...) El norte es continente; el sur, archipiélago. Todo es más líquido, más permeable, más flexible, porque es más frágil. El norte es más icónico, la visualidad es importante, se ha privilegiado el ojo sobre el cuerpo. En el sur, sobre todo en el Mediterráneo, hay una cultura de oralidad, del movimiento del cuerpo.

:
Raons de Pes - V

:

[Diu Douglass North:] El «laissez faire» no existeix. Qualsevol mercat que funcioni bé esta estructurat per esforços deliberats que fan competir els participants en preu i qualitat, en lloc de competir a través d'altres mitjans, com ara matar-se els uns als altres. (...) Per tant, no es pot prescindir del govern. El que s'ha d'intentar és que estableixi, ja sigui directament mitjançant regulacions i drets de propietat, o bé indirectament, regles del joc que obliguin els participants a competir en preu i qualitat. ("Unclerstanding the process of economic change." lnstitute of Economic Affairs: Occasional paper, núm. 106, 1999.)

:

[Diu Vaclav Havel:] Encara que el meu cor pot estar a l'esquerra o al centre, sempre he sabut que l'únic sistema econòmic que funciona és l'economia de mercat. És l'única economia natural, l'única que condueix a la prosperitat perque és l'única que reflecteix la mateixa naturalesa de la vida. L' essència de la vida és infinita i misteriosament multiforme; per tant no es pot abastar o planificar en la seva totalitat per cap intel.ligència central. (Wolf, Martin. Why globalization works. New Haven-Londres: Yale University Press, 2004.)

:

Els països no es diferencien entre els que regulen i els que no ho fan -cap país no s'inclou en el segon grup- , sinó el tipus de regulació que estableix cadascun.

:

Per ampliar el camp d'acció de l'activitat econòmica més enllà dels coneguts de confiança, les societats han trobat fórmules per generar-la sense necessitat de conèixer la persona o l'empresa en qui es confia. Una de molt efectiva és la creació de marques. Una marca de prestigi inspira confiança en qui compra el producte per primer cop.

:

La competència és l'incentiu més poderós que les empreses tenen per innovar (...). Tanmateix, innovar és una activitat arriscada.

:

Desenvolupar el potencial de creativitat, d'innovació i de competició exigeix unes certes condicions socials i culturals a les quals es presta una atenció limitada.

:

D'acord amb l'experiència dels darrers anys, tenir una administració pública eficient s'ha revelat com a requisit imprescindible per prosperar en l'economia global, ja que els països amb estats més favorables a l'economia global n'han tret molt profit: per exemple, els del sud-est de l'Àsia, la Xina, l'Índia...

:
Àngel Pes, Necessitem Governants, Mina Ed., Barcelona, 207, pp. 58, 59, 60, 63, 64, 65.

: