Raons de Pes - i XI
:
En els països que (...) tenen [tradició d'autogovern], a la majoria dels seus representants els surt de manera natural la condició de governants, en canvi aquí alguns presumeixen de la seva absència. Per exemple, no prendre'ns el protocol seriosament: tot un conseller en cap es permet representar el Govern de Catalunya en un acte oficial en mànigues de camisa o vestint un «polo».
:
Per això l'acció política efectiva combina la defensa ferma de l'interès propi, en el nostre cas reforçar l'autogovern de Catalunya, amb una estratègia que el faci compatible amb els interessos fonamentals dels nostres veïns. Aquest enfocament pressuposa abandonar prejudicis, com ara creure que «tenim la raó», o bé que ens empara un «dret a l'autodeterminació», sense tribunal on reclamar-lo.
:
:
Perdona Ramon, (opinions meves polítiques a banda) no veig el link teòric entre el apriorisme "prejudici" (negatiu), el moral "dret a l'autodeterminació" i el "tribunal" on reclamar qüestions de drets que es poden exercir com a tal. El llibre el trobo interessant (tot i que amb alguns greus errors argumentals) però hi ha certs punts, com aquest, en què les fal·làcies són considerables.
ResponElimina- Toni
ResponEliminaLa tesi de l'Àngel Pes és que mentre ens quedem amb aquestes coses no avançarem gens, perquè no són raonables. Avancem quan ens relacionem, no quan ens tanquem. És discutible, sí, però fixa't que quan hem avançat més és quan menys hem anat per aquí.
Ramon, potser no m'has entès. És difícil tractar aquestes coses en un comentari. Simplement el que volia posar la taula són els arguments emprats per l'escriptor. Per mi, no són congruents.
ResponEliminaQuant al que em dius, què vols dir en avançar? Qui s'ha tancat? Uf.. massa complicat per fer-ho via internet. Parlem-ne...