[El que identifica el socialisme és] La igualdad y la solidaridad, pero ojo. La igualdad entendida como la equiparación de todos elimina el esfuerzo y los alicientes para mejorar, para innovar y para progresar. Es bueno que la sociedad tenga dinamismo y para ello es necesaria una igualdad de oportunidades que permita a quien se lo proponga ser diferente, ser mejor que los demás. Si al final todos hemos de acabar siendo iguales, bueno eso no tiene nada que ver con el socialismo, es una barbaridad. :
Isidre Molas a La Vanguardia, 21.7.2008. Foto: Albert Olivé / EFE.
:
Efectivament, Ramon. Veus com al final el socialisme i el liberalisme convergeixen? Jo cada dia sóc més social-liberal. Això que diu el Dr. Molas ho pot subscriure qualsevol liberal. Per cert, els mal anomenats països socialistes han estat els exemples perfectes de desigualtat. Les diferències en la redistribució de la renda han estat més extremes que a cap altre lloc. Ramon, quan li debem tots plegats a homes avui gairebé oblidats, com ara el President Ebert. Aquesta gent van evitar que la socialdemocràcia es diluís en la màfia bolxevic. Una salutació. XC.
ResponEliminaXavier
ResponEliminaEfectivament. D'altra banda, la dreta és ben poc liberal. Fa que els més febles no tinguin accés a la llibertat.
Es confonen preceptes. Ser diferent no ha de voler dir per força ser millor. De la retribució de l'esforç i de les habilitats en podriem parlar molt i molt. La perversitat de l'article del Sr.Molas està en el rerafons que intenta justificar tot excusant-se en els que van instrumentar uns ideals. El liberalisme no garanteix la llibertat ni l'accesibilitat. Sempre i quan no confonguem llibertat amb poder econòmic que sembla que és el que s'entreveu del post i els comentaris haguts fins ara.
ResponEliminaBernat,
ResponEliminaBé, potser aquí rau el problema. No és tan sols, però també, de caràcter econòmic l'impuls de llibertat que ha de ser a l'abast de tothom. No, ser diferent no és ser millor, però s'assembla molt a ser amo i responsable del teu destí, a valorar l'esforç, a identificar la diferència com una oportunitat. Les propostes igualitaristes que no han tingut en compte aquest impuls innat -bo o dolent... en això consisteix- han estat un fracàs.
En la meva intervenció no feia referència a les propostes igualitàries que tant sembla interessar-te per avalar les teves tesis i/o les de'en Molas. El primer anònim ja ho ha dit. L'extrema desigualtat va ser ben evident. Una desigualtat que avui s'està posant de manifest en uns graus molt semblant en les nostres societats modernes on ji regna desbocat aquest liberalisme que defenses i que ha acabat connotant la totalitat de l'activitat humana. La perversitat ha arribat a tal extrem que es confon llibertat amb poder econòmic. Quan les eines (elements que ens ajuden) esdevenen la vara de mesurar l'ésser (el que som, el grau de diferència o de llibertat) hem perdut el sentit de la realitat. A partir d'aquí s'inicia el pensament únic sota l'ordre economicista, digues-l'hi neoliberalisme.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina- Bernat,
ResponEliminaPer això crec que hi ha una deriva de socialisme liberal (a mode de Roselli) que va en la direcció contrària sense renunciar a la llibertat individual no tan sols com a mitjà sinó també com a objectiu d'aquesta vida.