Pàgines

dissabte, de setembre 13, 2008

Benet al país de Bruni

Només per aquestes dues fotos valia la pena el viatge del papa Benet XVI a França. La cantant i model Carla Bruni, esposa del president de la República Nicolas Sarkozy n'esdevé el centre, sigui enmig d'aquests monseyors o sigui en plena audiència: lluny del regal, els dos homes d'Estat es rendeixen seduïts per la bellesa del món. Anava a dir mundana, però no. Bruni té una bellesa poc mundana, poc d'anar per casa. Però encarna com ningú el desig, tan a prop del poder i dels diners, tan sensual, tan plena de tot allò que acostuma a posar nerviosos els bisbes més carques: divorcis, passarel·les...
:
Però hi ha algun motiu més per considerar rellevant aquesta visita. N'hi ha de caràcter més geopolític, que tan agrada als comentaristes -i que els deixarem a ells. A mi m'interessa avui ressaltar el missatge que el Papa Benet, molt apreciat a França malgrat la tradició laïcista del seu Estat , ha volgut donar al món. I tampoc ha de passar desaparcebuda la resposta de Sarkozy, un home intuïtiu, que ha sabut interpretar molt millor que altres compatriotes seus -crec- de quin mal es queixa el món -occidental- més enllà de la crisi econòmica. No tan sols de pa viu l'home.
:
Les fotos i la notícia les he tret d'El País, en una bona crònica de Miguel Mora (també en parlen la resta de diaris, vegeu per exemple La Vanguardia, El Periódico, Avui...) . En ella, lluny de les intencions d'alguns prelats espanyols -per exemple- i lluny dels estereotips dels seus crítics, el Pontífex creu que cal abundar en la separació de les creences i de l'estat (de Déu i del Cèsar), en el marc d'una laïcitat genuïna (reconeix que el catolicisme és l'origen de la laïcitat, pel seu caràcter universal) que tingui en compte que "la religión es insustituible para la formación de las conciencias" i en la recerca "de un consenso ético de fondo en las sociedades". Sarkozy reblava dient que "prescindir de las religiones sería una locura, un ataque a la cultura y al pensamiento", malgrat els seus abusos, ja que han servit per construir la humanitat.
:
El Papa continua: "Sería fatal si la cultura europea de hoy llegase a entender la libertad sólo como la falta total de vínculos y con esto favoreciese inevitablemente el fanatismo y la arbitrariedad. La falta de vínculos y arbitrariedad no son la libertad, sino su destrucción". Fantàstic. "Para muchos, Dios se ha convertido realmente en el gran desconocido", buscar-lo "sigue siendo igual de necesario". Si no, "una cultura meramente positivista (...) sería la capitulación de la razón, la renuncia a sus posibilidades más elevadas, y consiguientemente una ruina del humanismo, cuyas consecuencias no podrían ser más graves".
:
Bruni davant el Papa sense ser tractada de dimoni (ja sabeu, la bellesa és vil... diuen les bruixes de Hamlet), ni de pecadora; potser fins i tot jugant a la seducció mútua (la cantant diu que l'enamora la intel·ligència), en diàleg, oberts a la bellesa del món, fins i tot la mundana, humana, humanista, oberts als vincles vinguin d'on vinguin, oberts a les crides del sentit i a l'aportació positiva d'una societat plural.
:
Fotos: AFP i AP.
:

6 comentaris:

  1. Has trobat la recepta universal per les dones pecadores,divorciades o un chic dimoniets,casar amb un home poderos i tot queda esborrat. Aqui en el pais del costat en tenim un ejemple

    ResponElimina
  2. No se si seguiu el detall, es tracta de que la Bruni no porta mai sabates de talò alt i en canvi en Sarkozý si que porta talons gruixuts. Realment ho tenen tot calculat per donar la imatge millor, ja que la Bruni és molt alta, els seus assessors d'imatge han barrinat fort. La Bruni és molt esbelta i crec que ha sigut escollida per fer de florero d'un lider, que també de floreros viu la Política i ja ho veiem amb les cospedals, les sorayes i les palins.

    ResponElimina
  3. Sí, i amb una túnica ben folgada de baixos, no fos cas que s'esdevingués el miracle. Al costat d'una dona tan meravellosa qualsevol ocellet ressuscita.

    Quina senyora Ramon, l'has sentit cantar? la seva veu és seda divina (tot i que en francès trobo que perd).

    ResponElimina
  4. - Anònim,
    Bé. I ells?

    - Silveri,
    A mi em sembla que el paper de 'floreros' e fan, en aquesta foto, els paios del vosltant

    - Vladimir,
    Sí, la veu forma part d'aquesta icona de la seducció. Alguns diran que és 'el cant de les sirenes' ...i potser tenen raó.

    ResponElimina
  5. Ramon, "ten points" (així en anglès potser irritaria una mica al sorprenent i infatigable monsieur Sarkozy), per aquest post d'avui.

    Per a mi la fotografia de la madame Bruni (ara madame Sarkozy, i fins quan madame Sarkozy? ja se sap que això és una altra eròtica del poder per mantenir parelles unides)envoltada de cardenals enfaixats i encasquetats en vermell és digna d'algun premi World Press Photo

    ResponElimina
  6. - Jordi
    Gràcies. Em sembla, però, que em quedo amb l'altra; crec que explica molt millor el poder irresistible de la bellesa.

    ResponElimina