Somriure

:

Avui he rebut l'avanç de programació de la Fundació Joan Maragall i, adjunta, la informació d'un curs que pinta molt bé. Es diu El somriure: la cara acollidora del món, i va a càrrec de l'Idec (UPF), a la seu del qual s'hi celebraran les sessions, dirigit pel físic i poeta David Jou. Em temo que les meves diverses obligacions m'impedeixen d'assistir-hi, encara que l'organització preveu l'assistència conjunta o per separat. De manera que us animo a fer-ho i comentar-ho.

:

M'agrada molt com presenten el curs. En un món de males cares o de riures sardònics, o frívols, en una cultura amb tendència a veure el mal del món, o la irrefutable maldat dels éssers humans, cada vegada m'interessen més les iniciatives que pretenen extreure la bellesa del món, en destacar les capacitats dels homes i les dones en fer el bé, en arrencar un somriure. Ja sé, ja sé, que el mal i la lletjor són indissociables del bé i la bellesa mentre hi ha vida i que negar-ho és negar la vida. Però enyoro certa militància en destacar el que clareja en la foscor. Mireu què diuen:

El somriure: la cara positiva del món, la intuïció d'un camí que s'obre, l'indici d'un desglaç, la direcció vers un oasi, el ferment d'una salvació, l'expressió d'una felicitat. No tots els somriures són tan positius: n'hi ha que expressen desdeny, amargor o escepticisme. Preguntar-nos pel somriure ens posa al davant de la vida i de la societat: quina presència hi tenen els ponts, les promeses, les esperances, les expectatives? Neurobiologia, psicologia i sociologia n'han explorat les arrels biològiques més bàsiques i els significats comunicatius més diversos. Filosofia i religió, tan sovint seriases i circumspectes, s'obren de vegades a l'encís d'una rialla que salva o que revela. La música i l'art, la literatura i el cinema han tingut en l'alegria un estímul menys abundós que en el drama, però també fecund i seductor. Demòcrit, Epicur, imatges de Buda o d'àngels gòtics i verges del Renaixement, Mozart, Darwin, Freud, Chagall, Berger són algunes referències en el calidoscopi expressiu i conceptual del somriure que, entre l'alegria, la serenitat, la seducció i el misteri, mereix estar més present en el nostre món, dominat sovint per foscors aclaparadores.

Les sessions s'imparteixen durant sis dimecres, de 19.00 a 21.00 hores, la inscripció és gratuïta (però obligatòria ...i amb places limitades) i ja veureu quin panorama tan suggerent, tant en els temes com en el professorat.

• 8 d'octubre. Cervells riallers i alegres, per Adolf Tobeña, Catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• 15 d'octubre. El riure i el somriure en la filosofia, per Jaume Casals, Catedràtic de Filosofia de la Universitat Pompeu Fabra.
• 22 d'octubre. El somriure en música: entre la ironia i el drama, per Xavier Antich, Professor titular d'Estètica de la Universitat de Girona.
• 5 de novembre. Somriures de l'ànima. Del Buda a Marc Chagall, per Eduard Cairol, Professor lector d'Història de l'Art de la Universitat Pompeu Fabra.
• 12 de novembre. Narradors i poetes davant del somriure, per David Jou, Poeta i Catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
• 19 de novembre. El somriure generador de lligams, per Sebastià Serrano, Catedràtic de Lingüística General de la Universitat de Barcelona

:
Foto: Joan Miró, El somriure d'una llàgrima (1973), Fundació Miró, Barcelona.

: