Un article d'Andreu Ibarz, professor a la URL, al diari El Punt de dilluns passat ens recorda que del proper dia 5 al 26 d'aquest mes es celebrarà a Roma el dotzè sínode dels bisbes, sota el títol La paraula de Déu en la vida i en la missió de l'Església. L'autor enumera alguna de les propostes que podrien tractar-se (tres desafiaments, diu, partint del que es proposa com a tema central) i encara té temps i humor de demanar una 'sorpresa' als representants de les diòcesis, especialment per aprofitar l'oportunitat de la laïcitat positiva, aquesta idea que arrela amb força per al diàleg amb la societat i el pensament modern. Diu (els lincs són meus):En primer lloc, un desafiament de caire cultural. (...) Uns dels aspectes en els quals el catolicisme ha evolucionat més són les perspectives teològiques i culturals sobre la Bíblia. (...). Resulta d'una enorme perplexitat que després d'un aggiornamento, del nombre d'estudis, investigacions, publicacions o centres dedicats a la Sagrada Escriptura... dels recursos esmerçats (traduccions, edicions, suports...), el text continuï sent un gran desconegut per als creients i per als no creients. (...)
En segon lloc, un desafiament de la visibilitat testimonial. Fer referència a la paraula de Déu suposa –en el llenguatge teològic– una íntima vinculació amb Jesucrist (...). És, doncs, provocadora, acompanyant i eficaç. Genera una determinada vocació, crea comunió i demana una missió. (...)
Finalment, un tercer desafiament de perspectiva intercultural. Tota societat, institució o religió té un seguit de codis. (...). Pocs posen en dubte la legitimitat o grandesa del (...) codi [de l'Església]. Però, a hores d'ara, s'espera un codi obert, més entenedor, amb capacitat d'encaix, amb voluntat d'establir ponts i diàleg amb els altres textos sagrats, les altres religions, les cultures, el món, els problemes de tothom...
(...) Efectivament, vivim en un entrellat social on semblaria que té més interès la dieta d'un fantàstic nedador olímpic que els temes de connotació religiosa. (...) Cal agrair, a més, un important grau de transparència. De fet, qualsevol interessat i usuari d'internet pot tenir accés als dos principals textos preparatoris: els Lineamenta (2007), que suposa un primer esborrany del tema i incorpora un ampli qüestionari general relacionat amb els arguments, i l'Instrumentum Laboris, que consisteix en un document bàsic per a la reflexió sinodal i que transcriu les respostes més significatives al qüestionari anterior (...).
Finalment, també és plausible un (...) [altre] escenari: la sorpresa. La sorpresa coherent. En plena efervescència del discurs sobre la laïcitat positiva que reivindica l'aportació cultural, espiritual i religiosa de les confessions en l'àmbit públic, resultaria paradigmàtic que el pròxim sínode fes una passa significativa.
La laïcitat (...) ha de tenir implicacions internes que de manera transversal facin revisar des de les actituds fins al llenguatge eclesial. (...). En conseqüència, amb motiu del sínode, un tractament del tema de la paraula de Déu que no renunciés a les interpel·lacions més enllà de la teologia i que aportés un discurs significatiu per a totes les persones independentment del seu credo o convicció.
La paraula dels bisbes te dues cares.
ResponEliminaUna la dels diumenges, que es la que has posada aqui al bloc, la dosis de fe per tots aquells que hi creieu.
L'altre, la del dia a dia, s'escolta diariament a la COPE de mans d'en federico jimenez losantos, cesar vidal, Herrero, Pedro J Ramirez, etc...
Profundament anticatalana, i politicament, a la dreta del PP.
I despres parlen de no generar odi...
Ja els hi val!
ATILA
Atila
ResponEliminaEspero que guanyi la primera... però tots som pecadors, inclosos els bisbes.
Efectivament, jo també peco, pero jo no pretenc convertirme en referent moral de ningu ni dir a ningú com te de organitzar les seves creences i les seves accions.
ResponEliminaImagineu aixo:
Una persona amb un desordre afectiu de grau important caracteritzat per episodis de mania i episodis de depresió. Es el que comunment es coneix per transtorns de doble personalitat, a on sovint una de les personalitats no vol saber res del que l'altra personalitat fa.
En qualsevol cas les dues personalitats tenen consciencia i poden discriminar perfectament els conceptes del be i del mal
Si un individuu amb aquest transtorn, durant un episodi de mania cometés un crim, la llei no podría ficarlo a la presó únicament durant el temps en que está maniatic: El tancaríen també durant els episodis de depressió, es a dir, continuament fins completar la seva pena.
Doncs be, esperar que una de les caras dels bisbes guanyi es com tencar a la preso a aquell criminal unicament durant els episodis de mania i deixarlo al carrer quan li entra un episodi de depresió..
No es pot desvincular una de les facetes dels bisbes amb l'altre faceta de caire politic amb el que pasa amb la COPE aqui a espanya.
Son les mateixes persones, i bo i que en un moment podent donar un missatge de pau i germanor,el fet de que en una emisora que está directament sota el seu control puguin mantenir a les seves posicions contra vent, marea, demandes i judicis, a personatjes del calibre de jimenez losantos, Cesar Vidal, etc... que de tots es conegut que menteixen, sembren l'odi i el desconcert, i enmetzinen alló que toquen, els descalifica per ser un referent moral.
Potser creuen que aixó del infern no va amb ells perque son bisbes. Ja s'ho faran! I despres es queixen de que les esglesies estan buides!!!Quins pebrots!
ATILA
- Atila,
ResponEliminaVaja, quina comparació. Amb tot, jo m'estimo més gent amb imperfeccions que no els que són sospitosament perfectes. D'altra banda, hi ha bisbes de tot, com carnissers, guàrdies, dissenyadors o poetes.