Avui us proposo que llegiu alguns articles que em semblen d'interès sobre tres temes polítics. El primer, el que publica Santi Fontbona a capgros.com en el que resumeix quina és la proposta socialista per la comarca. Crec que és una bona pinzellada de l'abast de les idees que han anat sortint aquests darrers dies i que vam votar dissabte passat.:
L'altre és un article que va sortir dimecres a El País del president del PSC, Isidre Molas, en què fa una interessant anàlisi de la contribució de Catalunya a la governabilitat d'Espanya i els èxits i fracassos assolits, amb la consciència que no és fàcil resoldre elements com el del finançament, però que això no treu que ens en puguem sortir. Llegiu-lo, és una lliçó magistral. "La tradición catalanista de todos los colores ha sido, y es, participar, proponer, asumir responsabilidades y llegar a acuerdos", diu. I diu més. "Discrepando de la opinión de quienes consideren un error la unificación de los socialistas catalanes hace treinta años en el Partit dels Socialistes de Catalunya, con Joan Reventós al frente, y su vertebración con personalidad propia con el socialismo español, en mi opinión, y visto con perspectiva histórica, constituye un hecho de una gran trascendencia. No fue sólo una exigencia de los electores, sino una opción de fondo, porque afirma Cataluña como un único pueblo, que no acepta divisiones internas por razones de lengua, origen o clase, y hace posible la participación de la izquierda catalana como tal en el esfuerzo de modernización y reforma social de España, y por tanto de Cataluña".:
També a El País Julián Casanovas fa una defensa de la figura de Joan Peiró, ministre anarquista i mataroní, arraconat per la CNT quan el sindicat va radicalitzar-se i un personatge a tenir en compte, dins la millor tradició llibertària i social de Catalunya.
:
I per acabar, també d'El País, us recomano l'article de Joan Subirats, que reflexiona a rel de la VIII Jornada sobre Mitjans de Comunicació Audiovisual que es va celebrar dilluns passat al Parlament de Catalunya. ubirats confia molt en le spossibilitats de la política 2.0, que usa la xarxa per incrementar la relació entre els ciutadans i els seus representants i per activar reflexió, projectes i mobilització política. I adverteix dels riscos d'exclusió d'àmplies capes de la població. Crec que -com feien els ateneus obrers a principis del segle XX- hauríem de fer un esforç tots pelgats per a l'alfabetització digital del conjunt de la població.:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada