Si mai...

Nadal, ara que ho dic,
tot de veus que s'acosten.
Jordi Sarsanedas

:

Nadal, si mai ho dic,
té un so de fusta antiga;
Nadal, ara que ho dic,
és molsa, llum i abric.
Nadal, si mai en parlo,
són l'angel i els tres reis;
Nadal, ara que en parlo,
fa por de no trencar-lo.
Nadal, si ve la nit,
és una teia encesa;
Nadal, quan ve la nit,
abrusa el goig petit.
Nadal, mentre no arriba,
ressona en el record;
Nadal, si mai arriba,
dura veus a l'estiba.
Nadal, Nadal, ho dic.
Ho dic perquè ho escric.

:
Jaume Subirana, a Rapala, Ed. 62, Barcelona, 2007 (bloc), "Nadal, ho dic", p. 52.
: