Aquest senyor de la foto és Francesc Abel, president de l'Institut Borja de Bioètica, jesuïta i una eminència. En una entrevista que he trobat, junt a la foto, al Diario de Burgos, datada el passat 7 de novembre, Abel parla sesne embuts de l'eutanàsia i critica aquells qui, atorgant-se que parlen en nom de Déu (podríem dir-ne caïnites per fer un acudit), ignoren que una de les raons de ser del cristianisme és precisament l'abolició del sofriment a la humanitat. "Se adjudican a sí mismos que son defensores de una cruzada que ya debía haber perecido hace tiempo", diu. "Hay mucha gente cuya ignorancia es tan grande que hace dogmas allí donde no los hay, dogmas que, además, van acompañados de condenas y todo lo que representa la receptividad al otro, la verdad del otro, queda transformada en una cosa como si fuera intención de Iglesia, que nunca lo ha sido y, claro, esto es horrible". Us recomano l'entrevista, que podreu trobar íntegra aquí.:
Home, no em farà creure aquest senyor que l'Església en general, el Papa i els bisbes van equivocats en el tema de l'Eutanasia. Soc una mica crític contra l'Església però el suficient despert per no empassar-me rodes de molins, la cosa l'Església tal com la planteja te molt sentit comú, és tracta de que les cures no siguin "desproporcionades".
ResponEliminaEn quant diu "hay mucha gente en ignorancia muy grande que hace dogmas donde no los hay", suposo que no deu anar pels papes i bisbes perque aquests d'ignorants rés de rés.
ResponEliminaL'Ignorancia no va renyida amb el fanatisme. El fanatisme obnubila la rao.
ResponEliminaHi ha molta gent al vatica (i no tant sols al vatica) que peca de fanatisme cristiá i ho travesteix de virtut.
Quan els sento cridar "No a experimentar amb cel.lules mare" i altres sortides de olla, no puc evitar enrecordarme del sofert galileo galilei i el seu "puo si muove"
Silveri i anònim,
ResponEliminaCrec que és més problemàtic el 'papisme' que elk Papa, en aquets i altres casos... Estic d'acord en alertar dels límits i que els éssers humans no som coses ni objectes. Però també en l'eixamplament dels límits de l'amor i la miserocòridia, que és del que es tracta.