Recordo, a mitjan anys 80, quan la crisi econòmica apretava i les xifres d'atur apretaven, especialment als joves, sorgiren un munt d'iniciatives interessants per al combat de l'atur en tots els fronts i, especialment, per a la creació d'ocupació. Ho recordo perquè aleshores ja militava a la JSC i ens interessava fer el seguiment i recolzament d'aquestes iniciatives, moltes d'elles sorgides de la societat civil, del món cooperatiu i sindical, a banda de les polítiques actives de les pròpies administracions (formatives, d'assessorament, de modalitats de contractació). La vaga de desembre del 88 és només una mostra de les dificultats en què es trobava l'aleshores Govern socialista per acompanyar aquestes mesures d'una política econòmica de rigor, prèvies a l'entrada d'Espanya a la Unió Europea. Mesures que, a la llarga, han comportat per Espanya una etapa de creixement inaudita i constant, amb índexs superiors a la mitjana de països de l'OCDE.:
Avui, si les coses no es torcen, la crisi que vivim, que també afecta a la destrucció d'ocupació, les podem viure amb alguns elements més esperançadors. Possibilitat d'acords socials, una economia més oberta, unes finances públiques sanejades (que permeten operacions d'endeutament excepcionals), etcètera.
:
De tota manera, crec que també seria un bon temps, aquest, per fer ressorgir l'esperit d'inicativa de les experiències en matèria de creació d'ocupació com les que us parlava. Moltes d'elles, eren lligades a intervencions en sectors prop de la marginalitat (sortides per extoxicòmans, per delinqüents, per nois amb fracàs escolar, per barris amb nivells de desocupació alarmants...), d'altres a la recerca de nous nínxols d'ocupació, totes elles amb moltes ganes de mostrar la cara positiva de les oportunitats que -com diu tothom- té tota crisi. El més interessant, però, és que no es tractava només de la iniciativa pública, sinó especialment de la social: gent vinculada a parròquies o sindicats, o a moviments veïnals, que feien un pas endavant amb la idea que hi havia una situació que requeria passos com aquests. Amb noves idees i ganes. Crec que també ara és temps d'això.
:
Una de les persones que servia de punt de referència aleshores, i ho pot ser perfectament en aquests moments, és el professor Eduardo Rojo. Tenim la sort que escriu en un bloc les seves reflexions al voltant de la qüestió de l'ocupació. Hi podeu anar clicant aquí.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada