Dos articles de Jordi López

De l'amic Jordi López Camps us recomano dos articles recents. Un d'ells ja el vaig mig citar aquí fa poc. És al número d'aquest mes de la revista Valors i us el podeu descarregar aquí. A propòsit de com és aquesta societat 'líquida', l'actual president del Patronat dela Muntanya de Montserrat reflexiona sobre els individus actuals, 'a la recerca de sentit', diu, malgrat la buidor de referents simbòlics (la manera com el sentit es representa) i també comunitaris (que és on es transmet) que vivim: "Els individus estan més fragmentats i mòbils, fluïts i socialment independents", descriu, uns individus que van restant solitaris davant un món global que els supera, que van restant nus. "Des de la nuesa personal, l'individu contemporani, situat més a la intempèrie que mai, sap que ha de refer el camí de l'esperança a partir d'una obertura als demés a través d'un teixit de relacions que fa que els altres no li siguin estranys. Des de la debilitat, l'individu segueix esperant", acaba.

:

El segon article forma part d'una interessantíssima publicació, el darrer número de la revista Barcelona Metròpolis, que centra el seu monogràfic en el paper de la religió a la ciutat moderna. El monogràfic, del que no descarto tornar-ne a parlar ja que hi ha articles molt bons, és descrit pel propi López en aquest post.

:

El seu article, "Campanars, xemeneies i cels", l'obre magistralment. En ell reconeix que "la laïcitat ha esdevingut la millor garantia de llibertat per a les religions modernes, malgrat que algunes pensin el contrari. L'espai públic laic dóna a les religions l'oportunitat d'oferir els seus valors i exigir respecte a la seva missió". Alhora, en una societat a la recerca de nous valors, "les religions (...) tenen molt a aportar perquè tenen propostes d'esperança dirigides al cor de les persones" de manera que "el govern de la ciutat ha de garantir que les religions puguin aportar els seus valors en les mateixes condicions que altres formes del pensament contemporani", ja que "l'elogi del relativisme i el seu afavoriment no fa millors les nostres ciutats".

:
I acaba reivindicant el paper públic de la religió amb aquest paràgraf:

:

El diàleg urbà entre les religions no vol dir diluir la seva identitat en un magma de tradicions i creences. El valor de la diversitat religiosa és un bé si les tradicions religioses són fidels a les seves respectives identitats particulars. La construcció de la civilitat humanitzada reclama la pràctica sincera dels valors propis de cadascuna de les religions. Cal defugir els sincretismes bonistes. Cal afirmar les identitats pròpies des de la diversitat. El pluralisme no vol dir uniformització, sinó respecte per la diferència i afirmació de les identitats que fan possible la diferència. La ciutat de la diferència respecta allò que té cadascú de particular que el fa únic i diferent de l'altre, a la vegada que defensa la igualtat i la no discriminació dins d'aquesta pluralitat.

: