L'interior de Duch

De la Jornada "Valors i compromís", organitzada per Valors i que tractava sobre la interioritat en podríem treure moltíssim material. Hi és a la revista i al web. Curiosament, Lluís Duch, ("l'home més savi de Catalunya en aquests moments" em va dir Antoni Puigverd al descans) diu que havia entès malament el títol de la jornada i havia preparat un article sobre la intimitat, que el podeu trobar aquí (magnífic). I va fer tota una altra dissertació sobre la interioritat, si bé algunes de les reflexions eren compartides en ambdós treballs. Una anècdota que ens proporciona dues reflexions de primer nivell.

:

De la segona, vaig prendre uns apunts. Ara us els brindo, encara que m'heu de perdonar l'esquematisme.

• Els moments de crisi promouen replegament, prima la interioritat sense exterioritat: d'aquí la moda de l'exotisme, especialment d'Orient.


• Si Atenes (Grècia) era la de la theoria, descobreix l'ànimà i tot l'aparat interior; Jerusalem (semitisme) és l'ètica, la realització en la història i l'espai del Pla de Déu. El cristianisme és una síntesi de les dues visions, que viuen juntes i contradictòriament.


• La societat actual viu tres crisis quant a formes d'acollida
  · Crisi de la codescendència: família
  · Crisi de la coresidència: ciutat, política
  · Crisi de la cotranscendència: fer abastable l'inabastable


• Contra aquestes crisis: Auge de comediació (mitjans de comunicació) que inspiren gran confiança.


• Afegim també la crisi de la memòria. Oblit planificat: Per viure en el present necessitem l'absent: l'absent del passat (història, arrel, propòsit) i l'absent del futur (projecte, utopia, esperança)


• Identitat del present: Només el que es viu ara i a tota velocitat. Però no podem pair la velocitat dels esdeveniments: Per tant, on posem límits a aquesta velocitat? - Quina 'salut' proposem?


• La salut és bona administració de l'espai i del temps.


• Els animals viuen, els éssers humans habiten.


• L'home és aquell que pot argumentar contra el sistema, que pot anar més enllà de l'instint i de la moral (ètica).


• Hem passat del sociològic (grups socials, classes, com estàs?) al psicològic (individu, teràpia, com em trobo?), progressivament des de la II Guerra Mundial, amb la seva pleniud en els nostres dies: Profunda desconfiança en els sistemes socials; l'ésser és retira a l'interior. No cerca experiències sinó vivències.


• Experiència i vivència són dos trajectes biogràfics. Experiència és de dins a fora. Vivència és de fora endins. Vivència és també abolició de l'espai i del temps, és a dir, gnosi. Societat que cerca teràpia. Societat d'autoajuda.


• "L'home viu en ciutats perquè és més que un animal, però menys que un déu". Aristòtil, Política I.


• Actualitat: Manca consciència de que som carn i esperit, l'un sense l'altre no existeixen. Cobra importància la imitació que és la forma bàsica d'educació), del testimoniatge.


• Sortir de dintre cap fora, la decisió ètica, és la prova de foc del cristianisme.


• "Allò que salva les religions són els hetetges", diu Ernst Bloch. "El que salva les religions no són els grans sistemes orals sinó la marginació", parafraseja Lluís Duch.


• La modernitat (ss. XVII-XVIII ençà) és victòria del sentit de l'oïda damunt del de la vista.


• El model social actual és adolescent. S'ha retallat la infantesa.


• Crisi i empobriment del llenguatge: compte. Per l'ésser humà només existeix allò que es pot emparaular al·luisivament. La reducció del llenguatge ens duu a la violència, que es defineix com a la substitució de la polifonia humana.

Eurocampanya - 7
:
Subscriu-te al butlletí diari de la campanya socialista, amb lincs i un breu resum. Aquí.
:
: