Al darrer número de la revista Compartir, editada per la Fundació Espriu, hi ha un magnífic poema de la jove poetessa russa Xenia Dyakonova, que viu a Barcelona, i que m'ha semblat d'una senzillesa i bellesa extraordinària per explicar en breus paraules què és una pregària, quin és l'estat obert de l'ànim(a) cap el món i l'esdevenidor. La fe com a base però el futur com a promesa, la repetició -tan present en les pregàries-, la recitació, fer-les present a la vida quotidiana, les sensacions que acompanyen... tot hi queda molt ben recollit.Xenia Dyakonova: Kanikuly. Gelikon-Plius, Sant Petersburg, 2007.:
M’he inventat una oració:
perdona’m, salva’m, t’ho agraeixo.
Sense saber-ne la raó
contínuament la repeteixo.
Quatre paraules valen més
que la promesa d’un reialme.
Quan prenc la vida de través
em fan recuperar la calma.
A casa, al metro i al carrer
em persegueixen i m’apressen.
Un dia amb elles pujaré
a veure aquell a qui s’adrecen.
Tinc el destí al meu davant,
i al meu darrere distingeixo
la fe que em diu xiuxiuejant:
perdona’m, salva’m, t’ho agraeixo.
:
sr. Bassas, el llegeixo amb certa frequència i tot i que de vegades discrepi profundament de les seves posicions no puc deixar de reconeixer-li una notória cultura i intelectualitat.
ResponEliminaÉs per aixó que li vull demanar que faci una reflexió, que si la fa com pressuposso honradamnet promet ser almenys per mi molt interessant, perque és un tema que m'apassiona.
Podria analitzar el concepte velocitat inadequada i no pensant nomès amb els "fitipaldis" sinó també amb el "tortugues", es a dir contenplant TOTS els aspectes de la velocitat?.
Es tan perillós i molest còrrer massa com massa poc o el que es el mateix "totes les masses piquen".
Espero el seu comentari.
Anònim,
ResponEliminaPrometo pensar-hi, però no hi entenc gaire. Per què no fem una cosa, proposi vostè una reflexió sobre això i després jo comento què em sembla.
Sr. Bassas, fa anys que s'ha fet de la velocitat la bèstia negra, jo no hi estic d'acord. La velocitat per si mateixa no és rés, ni és bona ni dolenta, és com la llibertat que només es un concepte i que es pot usar bé o molt malament i sempre serà llibertat.
ResponEliminaRepeteixo fa anys que es culpabilitza la velocitat i han aonseguit el seu objectiu, han "acoll..it" a la gent i li he de dir que només ho han fet per ineptitud, són incapassos de millorar les carreteres com han millorat els vehicles i les tecnologies (quant jo era petit per trucar per telèfon Habies de demanar una conferéncia, avui pot estar conduint per una carretera i es tècnicament possible parlar amb algú a l'altra banda del món) si a millorat el telèfon i molt també haurien d'haber millorat les carreteres.
Crec molt sincerament que nomès els interessa possar radars, que recauden i no adequar les carreteres que costa diners.
Tot aixó a creat un munt de persones que potser no estan prou ben capacitades per conduir i que s'han cregut la repetida cantarella de "la velocitat mata" i que circulen per les nostres carreteres a velocitats tan ho més inadequades que els "fitipaldis" perqué tingui-ho present, una velocitat anormalment reduida és potencialment perillosa.
Fa anys en altres circunstàncies la pròpia DGT deia "velocidad. LA JUSTA NI MAS NI MENOS".
Sr. Bassas ja pot reflexionar-hi.
Anònim,
ResponEliminaJa dic q no hi entenc.... Però a nivell estadistic hi ha més accidents, molts d'ells mortals, associats a l'excés q al defecte, em temo. De fet, l'increment de mesures dissuassòries quant a la velocitat ha comportat un decrement de víctimes.
sr. Bassas, hi si ens quedem tots a casa tindrem altra mena d'accidents però no pas de circulació, no és aquesta la solució.
ResponEliminaLa seva resposta per altra part, nomès es politicament correcta i sense meditar, no aporta rés, vostà no es mulla. Jo crec que te capacitat per analitzar un tema encara que no hi entengui i fer-se una opinió sensata i sincera, que amb encerts i errors no te que ser "el que cal dir per quedar be amb tothom".
L'animo a pendre's més temps i espero aquesta vegada una entrada en el seu blogg.