Pàgines

dilluns, de juny 22, 2009

Mataró, ciutat comercial

No tinc encara a les meves mans la diagnosi sobre el comerç de Mataró que la Cambra de Comerç de Barcelona, en la seva delegació al Maresme, va presentar dijous passat a la ciutat, segons informa capgros.com (foto: R. Gallofré). Però pel que es publica sospito que és un bon informe i, a més, confirma una de les decisions més importants (i polèmiques) que l'Ajuntament ha pres els darrers temps i que ara ja li ha arribat l'hora: la instal·lació d'un centre comercial que actuï de locomotora del comerç local, amb la centralitat i ambició suficients per incrementar l'atractiu comercial de Mataró.
:
Diu l'estudi que la ciutat hauria d’incrementar la seva superfície comercial en aproximadament 50.000 metres quadrats, un terç del qual ja l’ocuparà el Corte Inglés, mentre que un segon terç hauria de servir per potenciar la zona centre i una tercera part seria per potenciar el port de Mataró. L’estudi també creu que a la resta de la comarca s’hauria d’ampliar amb 50.000 metres quadrats més, per tal d’evitar que el baix Maresme escapi cap a l’oferta del Barcelonès i l’Alt Maresme faci el mateix cap al Gironès.
:
Comparant-nos almb altres ciutats catalanes, es conclou que Mataró no exerceix encara aquest rol de centralitat comercial en la seva comarca, com sí passa aGranollers respecte el Vallès Oriental o Vic respecte Osona o Manresa respecte el Bages. Finalment, l'estudi conclou que hi ha d'haver més facilitat d'aparcament i d'accessos al Centre de la ciutat. Sota El Corte Inglés, entre Lepanto i Churruca i en un parell de llocs més, com sabeu, hi ha localitzats nous espais per incrementar aquesta capacitat just a les portes del Centre i prop d'altres barris que s'han d'enganxar a aquesta força econòmica.
:
Ja sabeu de quina força parlo: La instal·lació d'un Corte Inglés a Mataró pot suposar un creixement net fins a 3,5% més del PIB (creixement d’un 12% de vendes al conjunt de la ciutat) contra el decreixement (perdem un 8% de vendes comercials a Mataró) si s’instal·la en una altra ciutat metropolitana o propera (precedent Pryca que va anar a Cabrera de Mar els anys setanta). També suposa la creació neta de 1000 llocs de treball directes i indirectes, amb uns 30 milions d'euros anuals en salaris, esdevenint la ciutat un gran nucli d’atracció i dinamització comercial.
:

3 comentaris:

  1. apostar salvatjement per el comerç es tant irresponsable com apostar per "el ladrillo".

    El que fa falta es un teixit economic homogeni a on hi hagi una mica de tot. Aqui el que falta es industria.

    L'ajuntament ha fet mai cap estudi de la gent de la ciutat que te de treballar a fora? a vegades tant lluny com el baix llobregat? Es fa quelcom per crear una mica d'industria aqui?

    ResponElimina
  2. Anònim,
    La idea és ser competitiu en cada sector, no apostar tan sols x un. I al sector comercial, abordar un pas endavant com el q recomanen els experts. Mataró, x cert, té un dels índexs d'autocontenció laboral més alt de Catalunya. I ha creat 1 milió de metres quadrats de zona industrial els darrers 20 anys. I el sector industrial tb ha de ser més competitiu, x això invertim tant en coneixement i innovació a través del TecnoCampus.

    ResponElimina
  3. Hi ha estudis recents sobre mobilitat obligada (la que es fa per motius de treball o d'estudis) que demostren que Mataró té una de les taxes de autocontenció laboral més altes de Catalunya, a l'entorn del 65% i similar a la de ciutats com Terrassa. Sant Cugat, per exemple, té una taxa a l'entorn del 35%.
    Això vol dir que el 65% dels mataronins treballen a la mateixa ciutat. Els mateixos estudis determinen que dels mataronins que han de marxar a treballar fora una part molt important o fan als polígons de Cabrera i d'Argentona.

    ResponElimina