Pàgines

dimarts, de juliol 07, 2009

Els móns a Venècia *

Si aquest estiu passeu per Venècia, els afeccionats a l’art no podeu perdre la Biennal, i així copsareu les tendències actuals (i oficials) que s’exposen als pavellons de l’Arsenal, dels Giardini o repartits per la ciutat. Una visita que pot complementar-se amb un recorregut per peces importants de l’arquitectura renaixentista i barroca i pintures excepcionals del Cinquecento amb les quals es justifica de bon tros una estada a la ciutat dels canals.

La Biennal d’enguany porta per títol “Construir móns”. 90 artistes reflexionen sobre el nostre, de món, i ben pocs gosen d’imaginar-se’n cap de nou (un altre món, és possible?). En tot cas, ben cert és que tota creació de ‘nous móns’ ha de partir de la reflexió crítica del que vivim, procés que en direm ‘relat’, és a dir, una interpretació pròpia i global sobre la història i el seu sentit. El retorn al relat, contra l’exaltació postmoderna del present o la pretensió moderna de la idea abstracta i uniformadora, sembla la característica fomental de les tendències que s’hi exposen... Encara que la divisió de l’art en països és un aburd que topa amb la globalització més genuïna. L’art és avui ‘fora del lloc’, de manera que –de fet- emergeix com el nou llenguatge uniformador.

Destaquen alguns artistes i pavellons per damunt dels altres en aquesta ‘construcció de móns’ possibles i impossibles. El rus i el llatinoamericà, amb propostes com les d’Anatoly Shuravlev, Ivan Navarro o Carlos Garaicoa; el magnífic recorregut africà que proposa el suec Jan Håfström a l’espai central de la mostra; les teranyines amb què Tomás Saraceno mostra l’origen de les constel·lacions; els miralls d’un saló suntuós que la furia de Michelangelo Pistoletto va rompre; el pavelló nòrdic convertit en una casa amb un assassinat, etc.

Menció a part pels pavellons espanyol i català. L’espanyol està dedicat (quasi) íntegrament a les darreres obres de Miquel Barceló, segurament el millor artista que exposa a Venècia. Amb els materials més genuïns i arcaics (pintura, fang, pigments...), el mallorquí ens recorda, amb paraules d’ell, que la vida és la matèria penetrada. Veureu quanta vida. El pavelló català reflexiona sobre les intervencions artísiques en el medi urbà i, especialment, en els conflictes cívics. A parer meu, amb excessiu intel·lectualisme.

A la Scuola Grande di San Rocco diuen que la diferència entre Tiziano i Tintoretto rau en què aquest darrer utilitza codis coneguts per tothom, a partir dels quals elabora quadres d’alta complexitat expositiva, lumínica, poètica... Tintoretto és l’autor preferit de Barceló i, segurament, aquesta és la clau del seu èxit.

* article per a la revista Valors del mes de juliol de 2009

La 53 Exposició Internacional d’Art de Venècia (Biennal) serà oberta fins el 22 de novembre de 2009.

Fotos: Michael Elmgreen i Ingar Dragset, Mort d'un col·leccionista (2009); Miquel Barceló, Marejadilla, fragment (2002)

Altres fotos meves, aquí.

Arciles de referència: cròniques d'El País (també aquí), ABC, El Punt, Revista de Arte; notícia de la presència catalana a El País, Avui, El Periódico i El Punt. Notícia sobre la mexicana Teresa Margolles, aquí.

:

2 comentaris:

  1. En Miquel Barceló és, pel meu gust, un dels millors artistes vius del món. M'agrada des de fa molts anys. Només que, en els darrers temps, ha perdut aquella cosa rebel i inconformista de no pertànyer a cap secta: ara (ja fa estona) és el pintor oficial del Regne. Llàstima.

    ResponElimina
  2. Pere
    Potser sí, però són arguments extra-artístics, no? Hi ha molt bons pintors del Regne. Goya o velázquez, per exeple...

    ResponElimina