:
:
El meu amic oriental em diu que el cristianisme és ontològicament molt angoixant, perquè cada humà es juga l'eternitat en el temps. (...)
:
Reconec que és certament angoixant que es visqui una sola vegada, però li dic que més claustrofòbica em resulta la hìpòtesi de tornar-hi a ser una i altra vegada, amb altres indumentàries i vestimentes. Ell em diu que hi ha l apossibilitat d'alliberar-se mitjançant la pràctica de la virtut, la vida recta i la compassió i exigir sempre més del cercle de la vida, però jo li faig veure que el Déu Amor que vetlla per totes les criatures dóna a cadascuna la possibilitat de viure una única vida, però desitja tanmateix la salvació de totes, perquè la passió de Déu és alliberar.
:
Francesc Torralba, a "Vivim una sola vegada?" (fr.), a Foc Nou, agost-setembre 2009.
Vídeo: Bill Viola, The Reflecting Pool (1979):
Per al Ramon.
ResponEliminaCom que ara són gairebé les dotze de la nit em costa molt de matisar les diferències i/o preferències entre la unicitat del viure segons la cultura i religió judeocristiana i el samsara o cicles de renaixements i/o reencarnacions propis del hinduisme, budisme i altres religions orientals.
Tot plegat és un misteri, i cada religió entenc que s'hi acosta com bonament pot davant del misteri. Jo no tinc massa problemes amb l'esperança de la vida eterna cristiana (més enllà de la que puc tenir amb qualsevol altra aspecte de la fe, òbviament que per això és fe i no una certesa impepinable), i l'únic que a vegades em costa és constatar-hi en aquesta esperança un excessiu aferrament a la pervivència del ego més enllà de la mort, la qual cosa sincerament la trobo una mica infantil.
Per cert, no m'ha funcionat l'enllaç de dalt al video del Bill Viola. Aquest juliol vaig poder veure un video d'ell exposat a prop de Sant Pere de Galligants a Girona, i he de reconèixer que em va impactar.
Jordi
ResponEliminaGràcies per la teva reflexió. Jo també he vist el vídeo quecites. El comento al proper número de la revista 'Valors'