Segons informa El 9 nou (d'on he tret la foto, de Jordi Puig), l'Alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal (a la deta) s'ha negat a incloure una moció de la CUP al Ple de l'Ajuntament en què reclamava a l’Ajuntament autorització i suport “per poder dur a terme una consulta a la població” en els pròxims sis mesos, així com suport per muntar l’operatiu necessari per recollir firmes a favor d’un referèndum d’autodeterminació a escala nacional, segons la crònica de Josep Comajoan.:
Els arguments de l'Alcalde, de CiU, són força assenyats i coincideixen amb el que hem mantingut els socialistes davant el suport de l’Ajuntament d’Arenys de Munt a una consulta popular sobre la independència de Catalunya. Ep, no contra la consulta (que la pot fer qui vulgui quan vulgui i com vulgui), sinó en el suport d'una administració a un fet que no és de la seva competència.
:
Els tres motius de l'Alcalde Vila d’Abadal són, sempre segons la notícia, (1) l’acord al qual haurien arribat els grups municipals de Vic per no incloure en l’ordre del dia dels plens qüestions que no afectin directament l’àmbit municipal; (2) que les consultes com la que es farà a Arenysm “acaben generant frustració a la gent” (afegeix: “Em sap greu, perquè sóc molt assembleari, però mai he estat a favor de fer coses que no siguin útils utilitzant la població”); i (3) que “A Vic no ens fa falta la Falange, no hem de buscar motius que ens portin l’extrema dreta a Vic, que ja li tenim”.
:
:
Són arguments sòlids, tots tres, ben clars. Una cosa és que l'Alcalde sigui nacionalista, fins i tot independentista, i una altra molt diferent saltar-se les lleis (i el sentit comú... si és que ens estimem de veres Catalunya com un sol poble) per voler imposar les teves idees. Vila d'Abadal, així, continua la tradició del nacionalisme moderat a Catalunya, que va saber arreplegar àmplies capes de la societat en un catalanisme transversal que buscava el comú denominador en la defensa del país, allunyant-se dels extrems, que mai no construeixen res.
:
Contrasta, aquesta tradició que va donar tants bons resultats a CiU, amb la deriva que sembla haver pres l'actual direcció de la formació nacionalista, especialment el seu líder a Mataró (que es va estrenar demanant un pacte amb el PP). Mora (la foto és seva), en un post recent al seu bloc (que no admet comentaris, visca la participació!) creu que utilitzar aquests arguments, a Catalunya, com fem els del PSC, equival a 'no existir' (de nou la ínfules totalitàries). Jo només sé que el senyor Vila d'Abadal existeix com Alcalde i que Mora no. La sensatesa té aquestes coses, potser.
:
Diu també que "la mordassa els fa incapaços de reconèixer el que és una iniciativa popular que no es podrà aturar perquè és, senzillament, democràcia", amagant que CiU (i la resta de partits, per cert) van no admetre a tràmit al Parlament la iniciativa legislativa popular que plantejava fer el mateix a Catalunya. Farà ara un escrit contra el representant de CiU a la Mesa del Parlament, o contra l'Alcalde de Vic?
:
Benvolgut company,
ResponEliminaCrec que la sensatesa va desaparèixer fa molt de temps de CiU. El que els lliga és la mordassa. I no tenen problemes en dir a Barcelona una cosa i a Madrid la contrària.
Una abraçada
Víctor
ResponEliminaAlguns, com l'Alcalde de Vic (i 'altres que callen), fan pensar que hi ha una altra CiU possible, que de moment és minoritària allà dins. Mentre tant, el PSC s'ofereix a les àmplies capes de la societat catalana que volen construir des del federalisme.
El federalisme _ com a idea creible del vostre Partit cap enfora _ el vareu enterrar amb en Maragall.
ResponEliminaAnònim
ResponEliminaJo crec que no, però vaja.
Hola Ramon,
ResponEliminaM'animo a escriure perquè veig que saps entomar tots els comentaris: els que t'agraden i els que no t'agraden tant. Això t'honora.
No sóc nacionalista. Sóc català i prou. No us he votat mai. Però m'agradaria de poder-ho fer perquè representeu molt bé la meva posició en molts aspectes de la vida i el concepte de país integrat que a mi m'agrada.
Si us plau, torneu al PSC dels orígens, el de la il·lusió, el que reconeixia sense embuts el dret a la independència del nostre poble.
A vosaltres us pertocar encapçalar aquest procés democràtic.
Tothom se n'adona: ja no té cap sentit anar apuntalant un Estat que, amb alguns retocs inevitables, no deixa de ser una lamentable continuació de l'aparell franquista (simbologia inclosa).
L'amic Xavier Rubert de Ventós, filòsof, socialista i gran defensor de la independència, fa molts anys que treballa en aquesta línia i probablement és qui ha tractat el tema amb més intel·ligència i enteresa. Si us plau, reconeguem-li. I fem-li costat, que jo també vull votar el PSC!
RUBERT DE VENTOS, XAVIER
CATALUNYA: DE LA IDENTITAT A LA INDEPENDENCIA
EDITORIAL EMPURIES / BARCELONA / 1999 / RÚSTICA / 154 p.
Raimon
ResponEliminaHe llegit el llibre i en bona part hi estic d'acord; de fet, l'he comentat en aquest mateix bloc a aquí: http://ramonbassas.blogspot.com/2006/08/rubert-la-trinxera-clos-i-hereu.html
El PSC és la suma de les diferents tradicions sociaistes i, aquestes, de velles tradicions federalistes obreristes catalanes. No ha estat mai en l'horitzó d'aquestes tradicions la independència, però sí l'autogovern i, especialment, una vocació de servir a un país plural, just, unit i amb projecte. Ha esta amb governs presidits per socialistes que s'ha assolit un nou Estatut i un molt bon sistema de finançament. Crec que s'és més útil així al país.
Merci per escriure les tevesinquietuds.
Veig que l'he clavada. El teu deu ser l'únic bloc que ha dedicat un comentari a Rubert de Ventós. Te'n felicito, tot i que estaria molt rebé que l'exemple s'escampés.
ResponEliminaI insisteixo: l'horitzó de la independència (com a horitzó possible, tal vegada com a pla B ) ja hi era en les arrels del PSC, en el programa electoral del 1976, el PSC que jo vaig conèixer essent adolescent, el que va donar els millors resultats electorals del PSC en tota la seva història. En aquella efervescència, la suma dels dos components li va donar aquella victòria que tant va espantar a Madrid.
Després, és clar, van venir els equilibris, els pactes amb els franquistes, les renúncies. I el procés, com tots sabem, va restar incomplet, interromput: només un pas més fins a l'escarransida democràcia que ara tenim.
És per això que considero que, d'una manera o altra, el PSC -o una part del PSC- haurà d'acabar liderant aquest procés emergent per la independència; si no ho fa el PSC, ho acabarà fent algú altre, i potser de manera traumàtica.
Suposo que són necessaris tots els matisos i colors que són propis de la societat catalana, els que es poden veure en el teu bloc variadíssim, consistent.
Salutacions cordials.