Fa dies el diari Avui publicava un interessant article de Lluís Foix en el que, a rel del cas Millet i de la reacció d'Àngel Colom (CiU) un cop es va saber que la seva fundació havia rebut fons del Palau de la Música, indaga sobre l'empobriment del catalanisme ara que sembla reduït a l'independentisme, fet del que ja n'he parlat alguna vegada (aquí i als enllaços que hi conté). :
:NO PODEM CAURE EN LA PARADOXA que consisteix a mobilitzar la gent únicament en favor de la causa de la nació, excloent la causa de la llibertat. (...)
SEMBLA QUE SI NO ETS INDEPENDENTISTA, si no te'n vols anar d'Espanya, ets un català sospitós. Fins fa ben poc la distinció es feia entre nacionalistes i no nacionalistes. Ara ha aparegut el nou concepte de sobiranisme que ha de portar a la independència. Ja no interessa el finançament, l'Estatut o la sentència del Tribunal Constitucional. O independència o res.
NO SÓC CONTRARI A LA INDEPENDÈNCIA sempre que sigui la voluntat majoritària del poble català. Tampoc sóc contrari al nacionalisme com el dels Estats Units, que és un paraigua que aixopluga tots els que per pròpia voluntat se senten nord-americans. (...) Les nacionalitats, deia Prat de la Riba, tendeixen a tenir un Estat. Només cal que per iniciar aquesta empresa prenguin consciència del que són. (...)
PERÒ EL CATALANISME POLÍTIC no és unitari respecte a la independència. Manllevo un altre comentari de Rafael Jorba quan diu que el "catalanisme no només no ha estat sinònim de nacionalisme català, sinó que s'ha enfrontat al nacionalisme espanyol. Ha defensat un projecte plural d'Espanya diferent del pensat i, sovint, imposat des de Castella (...)".
Molt encertada la frase d'En Rafael Jorba. Per mi el catalanisme és unió i no pas divisió. Treballar per aconseguir una Espanya plural i plurinacional on ningú no sigui exclòs i tothom respectat és l'objectiu primordial.
ResponEliminaUna abraçada!
Es tant senzill com permetre el Dret a Decidir. Més pluralitat, llibertat i democràcia és possible ...?
ResponEliminaLa convivència com a molt bons veïns amb Espanya és indispensable i necessària.
El catalanisme és un paraigües que alguns utilitzeu amb valors molt líquids vers les possiblitats de la societat catalana i molt solids en relació a l'Aparell politic-organitzatiu d' un Estat que li costa i molt... escoltar una realitat socio-política ben singular com és Catalunya.
No només li costa escoltar, sinó que quan escolta alguna cosa... contrataca agredint i insultant.
I a sobre aquí, esteu els que introduiu el llenguatge de poc plurals als que entenem que el marc polític ha de tenir una altra taula de joc. Simplement per això ...auuu a posar en dubte els valors democràtics de la opció per la Independència.I de mentres...vosaltres garantint els valors universals, d'unió , fraternitat entre els pobles,... que bonic i que maco....mentre parla en Losantos, el defensor del Pueblo, els recursos del PP, l' Ibarra, un Constitucional que delibera,...
- Víctor,
ResponEliminaJa és curiós que treballar per aquest objectiu, que sempre h esta el majoritari al catalanisme polític, ara se'l vulgui excloure.
- Anònim,
Bé, jo no sé massa què és el Dret a decidir. Sé que Catalunya ha decidit en quin marc jurídic s'autogoverna, però a mi ningú m'ha definit encara què caram és això el dret a decidir. (En vaig parlar un dia aquí http://ramonbassas.blogspot.com/2007/12/alguns-em-pregunten-per-quina-ra-no.html).
Bé, una mica es tracta d'això que dius. O bé ens instal·lem en aques discurs 'sobiranista' a base de lamentar-nos des greuges, o bé ens posem a construir tots plegats un país millor. Aquest darrer objectiu pot ser compartit per independentistes i federalistes. No trobes?
Esto de la España plural es que es la leche. Es una frase que no pasa de ser algo meramente declarativo. ¿Qué significa la España plural? Hasta donde a mí se me alcanza España ya es bastante plural, tanto en un sentido material como legal: tenemos un sistema enormemente descentralizado, tanto que incluso el castellano está semiprohibido en la esfera pública de alguna autonomía (por ejemplo en el ámbito de la educación y aquí). A mí me parece que detrás de "España plural" está la invocación de pedir siempre más y más y más, y sobre todo, volver a pedir más. Los países federales serios tienen un sistema claro de distribución de competencias. Aquí no. Aquí siempre se pide más. Cada día me hago más "independentista": éstos no insultan mi inteligencia, otros demasiado. ¿Qué es el catalanismo? Ser como un estado, pero sin estado. Y por supuesto, exterminando al castellano, desde luego, que es una lengua fea y de pobres. Por eso la usáis en la campaña electoral, como si os hiciera falta para atraeros al voto esclavo. Y si no se puede, pues la envilecemos impidiendo que se estudie en las escuelas. Los independentistas son más sinceros. Más nobles. Dicen lo que desean y no juegan a tomarnos el pelo.
ResponElimina