Recupero aui un article al diari Avui que em va passar per alt el seu dia (quan vaig fer-ne 41), de Raimon Ribera. En ell exposa, crec jo, quin és l'error de l'independentisme vers el catalanisme (i vers el propi projecte d'independència, si aquest fos seriós, projecte en el qual Ribera diu creure) i quines haurien de ser les claus per fer créixer el sentiment de catalanitat entre la població. "Determinats gestos independentistes ens poden deixar molt engrescats i satisfets, però no comporten cap avenç vers la independència", creu, "ens pot allunyar d'aquells a qui volem incorporar a la catalanitat, d'aquells que de moment no se senten catalans. Pot ajudar a crear un mur entre "els catalans" i els que no ho són. Pot afavorir que s'identifiqui la pertinença a la catalanitat amb independentisme. "Només els independentistes són veritables catalans, només ells són purs i bons catalans" és un arriscat clixé que pot ser assumit tant des d'una banda com des de l'altra". :
La radicalització front a l'aigualiment de la catalanitat, o afirmar que "Espanya ens maltracta" creu que són impediments per fer créixer la catalanitat i esdevindria, així, el principal enemic d'un independentisme seriós. Creu que, més que proclames, fins i tot més que arguments racionals, cal oferir al país "un impacte emocional que no passa per parlar de Catalunya i les seves bondats, sinó per oferir experiències vitals, experiències relacionals, experiències culturals d'alta intensitat i alta qualitat que puguin ser associades amb la catalanitat".
:
:
I acaba amb una recomanació que jo faria extensiva al conjunt del catalanisme, i no tan sols a l'independentisme: "No podem oferir un producte acabat, predefinit, que s'accepta en bloc o es rebutja: es tracta d'oferir realment la possibilitat de crear plegats un projecte de construcció nacional. Un projecte que hereta una història, una tradició, per recrear-la en el present i projectar-la al futur, tenint en compte les característiques del nostre món i les qualitats i preferències de tots els que participem en la construcció del projecte."
:
Us recomano també l'entrada al seu bloc que duia per títol Referèndums, amb tesis similars.
:
España està fent una clara deriva en la seva interpetació de l' Estat.
ResponEliminaL'aposta federal, què en queda més que paraules buides ?
I amb aquestes... intentant aigualir una proposta que SÍ pot esdevenir seriosa i creible per aquesta aquesta Comunitat oberta i democràtica.
De ben segur que el camí no és fàcil. Ara els independentistes ja no són els que cremen contenidors o empastifen parets. Comença a veure gent amb corbata i talonets pensant que reforçar aquest plantejament es situa entre el seny i la rauxa necessaria per tirar endavant com a col.lectiu, sense excloure ningú per espanyolitat o catalanitat.
Anònim,
ResponEliminaBé, alguns som federalistes i d'altres independetistes. I n'hi haurà més que tenen altres projectes, suposo. Del que es tracta és de com hi arribem, de com construïm un projecte nacional sòlid per al país. Em temo que no des dels extrems, ni des de la raó, tan sols, ni des del sumar la meitat més ú, ni des de renunciar a les vinculacions sentimentals amb Espanya.
Es pot esdevenir INDEPENDENT sense necessitat de renunciar a cap vinculació sentimental amb España.
ResponEliminaEs us pais magnífic i a casa nostra convivim amb molt espanyols.
El problema no és la identitat.
El problema no és la catalanitat.
El problema és la falta de democràcia real per a resoldre la qüestió.
Ja hauríem de ser grandets per a que no ens continuin venen motos,estatuts,
traspassos més que rebaixats de trens, aeroports per venir,...
Per construir un pais ens cal més "material", peles, o poder,...
La resta...paraules molt maques de Pau, armonia i germanor, cosa que en política i dels polítics no són valors gaire apreciats, si més no quan a repartir cadires es tracte.