Dimecres passat llegia un parell d'articles. Un, al
bloc de Lluís Foix i l'altre una
entrevista a l'Alcalde de Lleida, Àngel Ros, a
La Razón. El primer recomana el llibre
God is back, (Déu ha tornat) o, amb el subtítol de "com el despertar global de la fe està canviant el món", escrit pel catòlic John Micklethwait i l'ateu Adrian Wooldridge, director i un dels caps del semanari
The Economist. Ells, que havien predit fa una dècada la mort de la idea de Déu a la societat actual, refan la tesi a la vista de l'increment de la influència de les religions al món, especialment l'increment dels pentecostalistes -en l'àmbit cristià- o els musulmans. Alguna cosa d'això plantejava José Luis Mardones, com vaig
comentar en aquest bloc, i un article del
Foreign Policy que també va merèixer una
entrada meva de recomanació. També és motiu de comentari sovintejat del web de
The Tony Blair Faith Foundation. Precisament el llibre, diu Foix, planteja la diversitat de camins en què la Il·lustració abordava la relació de l'Estat amb les confessions en la seva versió europea o americana. Val la pena llegir-ho. I terure'n conclusions positives, contra el tòpic de la religió com a obscurantista o violenta quan es manifesta. No seria pas un plantejament il·lustrat, si seguim la tesi dels autors.
L'entrevista amb
lo paer demostra fins a quin punt el diàleg entre la fe i la raó, en aquest cas aplicada als afers públics, pot ser molt positiva en la creació de sinèrgies i no necessàriament ha de ser conflictiva sempre. Fora d'un títol enganyós, defensa la compatibilitat entre la militància socialista i la confessió cristiana (encara que als de
La Razón i a alguns progres els sembi impossible o estrany) i reclama resituar l'enfocament d'aquestes relacions cap a temes socials. "
El principio fundamental del Evangelio es el amor", diu Ros, que considera que "
es peor hacer políticas sociales insolidarias que otros temas de derechos individuales". Deixa clar que, segons el seu parer, "
en el caso de una menor, hay que informar a los padres" i que "
si se diera un caso de embarazo en alguien de mi familia, yo haría lo posible para que no se llegara al aborto", encara que "
a nivel social, no se le puede impedir a una mujer que pueda abortar...". Recorda alhora que "el PP también estuvo ocho años en el poder y no hizo nada por derogar el aborto". Finalment, Àngel Ros opina que "
desde siempre he aprendido que ser cristiano no conlleva necesariamente tener un buen comportamiento, aunque debería ser así. Por eso, yo me quedo con aquella máxima del Evangelio: «No juzguéis y no se réis juzgados...»".
Dimecres passat llegia un parell d'articles. Un, al bloc de Lluís Foix i l'altre una entrevista a l'Alcalde de Lleida, Àngel Ros, a La Razón. El primer recomana el llibre God is back, (Déu ha tornat) o, amb el subtítol de "com el despertar global de la fe està canviant el món", escrit pel catòlic John Micklethwait i l'ateu Adrian Wooldridge, director i un dels caps del semanari The Economist. Ells, que havien predit fa una dècada la mort de la idea de Déu a la societat actual, refan la tesi a la vista de l'increment de la influència de les religions al món, especialment l'increment dels pentecostalistes -en l'àmbit cristià- o els musulmans. Alguna cosa d'això plantejava José Luis Mardones, com vaig comentar en aquest bloc, i un article del Foreign Policy que també va merèixer una entrada meva de recomanació. També és motiu de comentari sovintejat del web de The Tony Blair Faith Foundation. Precisament el llibre, diu Foix, planteja la diversitat de camins en què la Il·lustració abordava la relació de l'Estat amb les confessions en la seva versió europea o americana. Val la pena llegir-ho. I terure'n conclusions positives, contra el tòpic de la religió com a obscurantista o violenta quan es manifesta. No seria pas un plantejament il·lustrat, si seguim la tesi dels autors.
L'entrevista amb lo paer demostra fins a quin punt el diàleg entre la fe i la raó, en aquest cas aplicada als afers públics, pot ser molt positiva en la creació de sinèrgies i no necessàriament ha de ser conflictiva sempre. Fora d'un títol enganyós, defensa la compatibilitat entre la militància socialista i la confessió cristiana (encara que als de La Razón i a alguns progres els sembi impossible o estrany) i reclama resituar l'enfocament d'aquestes relacions cap a temes socials. "El principio fundamental del Evangelio es el amor", diu Ros, que considera que "es peor hacer políticas sociales insolidarias que otros temas de derechos individuales". Deixa clar que, segons el seu parer, "en el caso de una menor, hay que informar a los padres" i que "si se diera un caso de embarazo en alguien de mi familia, yo haría lo posible para que no se llegara al aborto", encara que "a nivel social, no se le puede impedir a una mujer que pueda abortar...". Recorda alhora que "el PP también estuvo ocho años en el poder y no hizo nada por derogar el aborto". Finalment, Àngel Ros opina que "desde siempre he aprendido que ser cristiano no conlleva necesariamente tener un buen comportamiento, aunque debería ser así. Por eso, yo me quedo con aquella máxima del Evangelio: «No juzguéis y no se réis juzgados...»".
Jo em quedo amb les paraules del bisbe Munilla. "hi han cosas pitjors que Tahiti". Aixó es dir les coses per el seu nom. Lluny queden els temps en els que els religiosos exercíen com a pastors de ramats que confiaven i creien en ells. Van venir els llops i van escampar totes les temptacions del maligne. Els ramats es van dispersar. Ara sota la fina pell de l'autentica esglesia, dient que son cristians, s'hi amaguen ateus, masons, comunistes i altres dimonis amagats sota pells de xai que no han trapitjat mai el temple del senyor amb la veritat als seus cors. Pero no us preocupeu: La justicia divina es eterna i justa. Deu ha volgut que els tahitians paguessin per els seus pecats per pervertir l'evangeli amb practiques vudu. Han pagat com els habitants de Gomorra. Si no tornem a la fe, Deu pot fer caure altres plagues sobre nosaltres.
ResponElimina- Anònim
ResponEliminaQuè passa a Thaití? Hi han fet bisbe a Munilla?