L'ètica és un tresor

:

A la revista Valors d'aquest mes de gener s'hi parla de l'ètica com a símbol d'identitat d'un país com el nostre, Catalunya, que ha d'excel·lir des dels valors si vol significar-se, segons explica molt bé el professor Àngel Castiñeira. El número és farcit de bones propostes, especialment dedicades als valors de fons i deontologia empresarial, que presagien un capitalisme domat contra les salvatgies que aquesta crisi ha posat de manifest. Així, l'ètica seria un pas per ser més (o millor) productius (l'ètica que ens farà rics, exemplifica Joan Salicrú). Del discurs de fons, clarament continuador del noucentisme, m'agrada un cert regust quasi protestant de la feina ben feta 'davant els ulls de Déu', i també un esforç per allunyar-se de simplificacions que podrien posar al mateix sac la iniciativa emprenedora i la voracitat depredadora. I em preocupa la resignació per la qual ja ningú es planteja cap alternativa seriosa al capitalisme.

:

Un país competitiu en els seus valors ètics, que generi confiança (en els inversors, en els estats, en els turistes) també hauria de ser capaç de practicar aventures intel·lectuals d'envergadura. El país que té en la seva tradició des de Llull a March (ja ho sé, eren mallorquí i valencià, però són fonament de la nostra cultura) fins a figures intel·lectuals i artístiques de primer ordre al segle XX (ara un pèl oblidades) hauria de ser capaç de proposar-s'ho.
:

Encara hi ha una darrera reflexió que em preocupa. Els articles de la revista situen en un mateix significat l'ètica i la moral, fins i tot filològicament, encara que els origens són ben diversos. Etimològicament, ètica ve de la paraula grega hektikos, que es feia servir per parlar de malalties llargues. I moral, de mor, casa en llatí, és a dir, correspon a les normes de la llar. Recupero aquí la conferència del juny passat, a Mataró, de Teresa Forcades, en la que, seguint l'estructura del cervell, associava la conducta moral a la hipoestimulació de la zona frontal, que ens permet anar a remolc de la gent, amb la moral, i -en canvi- les estimulacions del singulat anterior, responsable de la creativitat (que la societat actual anul·la, deia), que ens permet actuar sense seguir un patró, amb l'ètica. Allò que Savater vinculava a la figura de l'heroi, "aquell qui assoleix exemplificar amb la seva acció la virtut com a força i excel·lència", deia, per a la qual se l'associa a l'aventura. Nòmada, afegeix Argullol (referint-se a la seva filosofia), sense casa, sense subjecció moral, més enllà de la moral, de les normes de casa, a la intempèrie. De manera que les seguretats, la pròpia salvació, passen a segon ordre. Com aquell jove ric (vegeu Mateu, 19, 16-23) que ja compleix amb els preceptes i vol més, té desig d'anar més enllà. I Jesús li respon "Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me". L'ètica és un tresor al cel. Llet i mel que regalima.

:

Em temo que té molt poc a veure amb l'ètica que els hipòcrites tenen sempre a la boca quan se senten amos de la moral.
:

Foto: Attila Richard Lukacs. Imatge de Eternal Teahouse (Pissoire), presentat a la Documenta IX de Kassel el 1992.

: