Política amb valor

Us recomanava l'acte fa uns dies i no em vaig equivocar. Va ser un bon acte per parlar sobre els valors i la seva incidència en la política. Del contingut, us deixo amb cinc referències de blocs, la crònica que en fa Joan Salicrú, co-director de Valors (revista organitzadora de l'esdeveniment), aquí, el vídeo enregistrat per Marc de San Pedro, aquí, la crònica de l'acte del seu presentador, el periodista Francesc Ponsa, aquí, l'apunt de Pere Pascual, aquí, i la crònica de Neus Pinart, aquí. També podeu seguir la crònica de Judith Vives a Capgròs. De ben segur que els propers dies se n'hi afegiran [El Tot Mataró, Quim Fernàndez, Alícia Romero].

:

L'acte comptava amb la participació del Parlament de Catalunya, Ernest Benach (que en fa un apunt aquí), del periodista i analista Francesc-Marc Álvaro i de l'assessor en comunicació i consultor polític Antoni Gutiérrez Rubí [nota acte].

:

Destaco en forma de titular algunes coses.

• Primer, la vigència i ànsia del tema (sala plena, desafecció, etc.).
• Segon, el perill del papanatisme moralista (del que mig parlava fa poc aquí) que confondria la política bé amb un debat moralista (que acostumen a fer els que tenen moral dubtosa, per cert) o amb una exhibició de valors bàsics, que duu inevitablement a l'extrem. Ergo la política té lleis pròpies i és un error blasmar-les (per exemple: aquesta cantarella dels aparells).
• Tercer, Atenció també a Isaiah Berlin via F.M. Àlvaro: "la política és triar entre dos mals". Malament quan això no es té clar. Pregunta't quin mal en fa menys. Per la política no sé si fan falta massa valors, però sí molt de valor.
• Quart, front a Maquiavel, però, també hi ha Kant: La referència a quelcom que va més enllà del dia a dia, de la cosa concreta i de la diferència de matís, és bo que la política transmeti també l'emoció dels valors. Ep: de valors en té tothom, la cosa seria "quins valors"?
• Cinquè. La política no està al marge del món del brogit, de la immediatesa i de la manca de buit (de silenci, de respir, d'introspecció, de mirada amable, de meta-materialisme en sèrio, etc...), i potser cal -també en ella- introduir elements de canvi. El món també ho reclama. (Vegeu què en vaig dir aquí, a propòstit també de Gutiérrez-Rubí)

:

: