:Només quatre ratlles per recomanar-vos l'exposició dedicada a Quim Monzó, que fins el proper 11 d'abril està oberta al Centre d'Art Santa Mònica (Rambla 7, Barcelona). El primer que em va impressionar és que es dediqui a un escriptor una mostra exhaustiva com aquesta. És divertida, mostra el personatge popular que és, fa algunes pinzellades a l'anàlisi de la seva literatura i presenta un ventall amplíssim de recursos per acostar-se a l'obra de Monzó.
:
Volgudament, sembla, la mostra s'allunya de la crítica literària (crec que hi ha molt a dir sobre la construcció literària de Monzó, aparentment desmenjada), fins i tot de mostrar les influències que rep i dóna, que crec que són moltes. Hi ha alguns aspectes com al popularitat, la rialla seriosa, la manera de rompre les obvietats i quotidianitat de manera que tinguin sempre noves perspectives, l'actitud absolutament desil·lusionada, distant i un pèl cínica davant el món, que em fan pensar en un mixt entre Capri i Josep Pla. Però les influències, com deia, són moltíssimes. I les que ell genera, fins i tot imitacions, també.
:
De l'exposició, en surt un llibre, escrit pel comissari de la mostra, Julià Guillamon, Monzó. Com triomfar a la vida (Barcelona: Galàxia Gutenberg · Cercle de Lectors, 2009). I ja ha sortit el darrer llibre de l'autor, Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (Barcelona: Ed. Quaderns Crema, 2010), un recull d'articles.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada