La confitura d'en Llovet

Amb el nou disseny del suplement "Quadern" d'El País, Jordi Llovet aprofita que li redueixen una línies l'espai disponible per canviar el títol de la secció (ara es dirà 'Marginalia', "sense accent a la segona "a", perquè és paraula llatina, com no n'hauria de dur Caritas, l'organització benefactora que sap tothom", diu) i per parlar sobre els epigrames, amb un recomanable article que ens en brinda alguns de fantàstics, ja que "epigrames, parèmies, aforismes, apophthegmata, màximes, sentències i refranys són plens d'una enorme saviesa: al pot petit hi ha la bona confitura".

Explica, per exemple, una anècdota de carles Fages de Climent: "Amb un pagès al qual havia arrendat un mas van quedar que li donaria, cada any, una mena de delme: oques, gallines, blat i alguna cosa més del que donen la terra i l'aviram. El pagès no li donava res de res, i damunt li portava problemes legals de tot ordre. Llavors en Fages va divulgar aquest epigrama —que conec per tradició oral—: "T'arrendo terres i camps et deixo gallines i oques, i no em dónes mai cap ou; i dos que tinc, me'ls toques"." Vaja, ho puc aplicar a unes quantes situacions ara mateix. Ara en van uns quants més.

• "N'hi ha que diuen que jo no sóc poeta; però el llibreter que ven els meus llibres no pensa el mateix" (Lucà).
• "El savi salva la seva vida tot perdent-la" (Epictet).
• "Tothom se'n va d'aquesta vida com si aleshores acabés de començar-la" (Epicur)
• "Confronta amb cura pensaments i paraules. Escruta els esdeveniments i les seves causes" (Marc Aureli). "Qui calla, no s'equivoca mai", afegeix Llovet.
• "La glòria o el mèrit de certs homes és escriure bé; i el d'alguns altres és no escriure" (Jean de La Bruyère)
• "Qualitats massa elevades fan els homes menys adequats per a la vida en societat; la gent no va al mercat amb lingots d'or sinó amb plata o moneda fraccionària" (Chamfort)
• "Res no espatlla més la naturalitat en el comportament que el desig de voler semblar natural" (La Rochefoucauld)
• "El camí veritable passa per una corda que no està tibada amunt, sinó molt a prop de terra: sembla posada més aviat per ensopegar-hi que per caminar-hi" (Franz Kafka)
• "Écrire c'est prévoir", "Escriure és preveure". (Paul Valéry)