Si Déu fos dona

:
Demà és el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Ara en diuen De les Dones, però em permetreu que em quedi amb el nom original, que no vol dir exactament el mateix. És una jornada reivindicativa, una jornada que permet acostar-se a les diferències que per raó de gènere encara hi ha a les feines i en el repartiment del treball a la nostra societat. I com, a la condició de treballadora, afegeix la de dona, amb igual orgull i incrementant-ne els greuges. Aquí i arreu del món.

I això no treu, és clar, dues coses més que cal dir aquest dia i cada dia. En primer lloc, que el combat contra les discriminacions i els prejudicis és molt ampli, actual i s'estén arreu. A la discriminació per ser dona, l'acompanya la dels gais, la de les races. I que va sumant. La discriminació religiosa, per exemple, s'ha incrementat arreu del món els darrers anys i té els cristians com a principal col·lectiu afectat. Aquí, a la societat lliure d'Occident, la subtil eliminació de la presència pública de fet religiós que pretenen alguns, pensant que es tracta de quelcom 'privat', remet als antics consells sobre com viure la condició de dona, o d'homosexual, o de negre. No n'estem exempts de crear noves discriminacions. Sense anar més lluny (i perdoneu l'autoreferència, però és que sembla un acudit), l'altre dia un respectable senyor es ficava amb mi perquè sóc baixet. Compte, hi ha un substrat de pensament que margina 'la gent que no serveix': els avis que queden lletjos a les misses o els mítings, o que ens fan nosa amb les seves precarietats; els treballadors sense formació ni experiència que queden a l'atur ("haver-se espavilat", sento); els personatges televisius que són la riota de tothom fent guanyar audiència per les seves mancances, la seva mala educació, la seva vida més o menys desordenada, etc. Els nous 'salvatges'.

I una segona cosa que cal dir aquest Dia. Em refereixo a la necessitat d'introduir valors lligats a la feminitat, i que no són pas exclusius de les dones, al conjunt de les nostres vides. Em refereixo als que s'atribuïen a la deessa Venus contra els que emanen de Mart, talment com les seves respectives constel·lacions si és que hi tenen res a veure, i que Pitàgores recollia amb la dualitat masculí-femení, com ens feia veure Lluís Serra fa poc. Una política més dolça, més quotidiana, més pràctica; unes relacions socials i personals més afectives; un temps menys lliurat a la feina, etc. Més o menys el que ve a dir Benedetti en el poema que us he posat amb vídeo. I amb la seva veu.

Dilluns dia 8, 12 del migdia, Lectura del Manifest del 8 de març davant l'Ajuntament de Mataró.

Il·lustracions: Fotograma de Freaks (1932), i de Carlo Saraceni, Angelets, Venus i Mart (1615)
.