Aquí teniu el vídeo promocional del web CatalunyaReligio.cat, del que us parlava abans-ahir amb motiu de la publicació dels mapes de tres realitats de la Setmana Santa catalana per cert, hi ha més realitats i probablement més rellevants des del punt de vista religiós, però que podeu trobar a qualsevol església del país. En aquest vídeo donen suport al projecte el filòsof Francesc Torralba, que no sé quan troba el temps d'escriure tant, la germana benedictina Teresa Forcades, ara ja famosa mundial, i el periodista Ramon Colom, que no el teníem massa vist en iniciatives com aquesta.
En tot cas, des d'aquest portal estic col·laborant amb la publicació simultània en ell i a www.ramonbassas.cat dels posts que faig de temàtica religiosa, entre d'altres col·laboracions, i al marge de les meves activitats polítiques, òbviament. Sempre dic que jo, de fet, ni m'hi considero molt, de religiós, ni hi entenc massa, encara que sembli el contrari (Internet magnifica les coses). Això sí, he decidit sortir de l'armari, com qui diu (el símil és d'Albert Sàez). I mostrar amb anturalitat que un pot ser cristià, de la mateixa manera que pot ser d'un equip de futbol, li pot agradar una determinada música o té unes idees determinades. I que aquestes identitats (que ens dibuixen) tampoc no acaben de definir ben bé què som.
D'altra banda, crec que el fet religiós a Catalunya, i no tan sols a Catalunya, té importants dèficits comunicatius. A banda de pederastes, l'Església, i el conjunt de religions presents al país que també hi tenen cabuda, té realitats molt més edificants. Disculpeu l'acudit, però ja menteneu. Per últim, el debat sobre la presència pública de la religió és un debat vivíssim, sigui per les noves realitats religioses amb què s'enfronta el país, sigui per l'evident pèrdua de referents religiosos en la cultura actual, sigui per la recerca de noves vies espirituals, sigui perquè l'Església catalana s'està espavilant quant al seu pes al món (el viatge del Papa és una mostra evident), sigui perquè hi ha realitats punyents que tan sols troben en institucions religioses algun camí d'acollida, sigui pel que sigui. I em plau posar-hi el meu granet de sorra. Aquell gra de sorra de la descendència d'Abraham, potser.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada