:El cap de setmana passat, aprofitant que havia de ser a Girona pel Consell Nacional del PSC en què elegírem Montilla com a candidat a la presidència de la Generalitat, no vaig deixar córrer la temptació d'acostar-me a la Fontana d'Or on (fins demà diumenge!) s'exposen una bona colla de peces d'Eduardo Chillida, que pertanyen a la col·lecció de Leku, la casa-museu de l'autor a San Sebastián. Podeu trobar més informació aquí, però us recomano que aprofiteu aquest diumenge per acostar-vos a aquesta producció de l'obra cultural de la Caixa de Girona.
:
El títol de la mostra, Chillida: reflexió i matèria, resumeix prou bé els àmbits pels quals discorre l'obra de l'escultor i pintor basc. Sens dubte, el més essencial és el de la relació entre la matèria i a seva intervenció en la vida. És a dir, en la relació amb el transcenent, en la biologia, en l'alè vital, en la seva transformació, en el seu simbolisme i, com diu el títol, en la capacitat contemplativa i crítica de la qual en sorgeix la reflexió. La seva obra és sobretot això.
:
I, de resultes, explora els límits i les capacitats dels dos elements més importants amb què treballa. Un, els materials (el formigó, l'argila, l'alabastre, la pedra, el paper...) i, l'altre, l'espai. De la trobada d'ambdós se n'esdevé la forma i el volum. Així, Chillida ens mostra de forma molt diàfana quina és la tasca d'un creador, ja des del Gènesi, que consisteix en això tan bàsic: en donar forma i volum a la matèria. Al final de tot, alenar-la. I després, com a creador, ja haurà acabat. Després hi ha la vida.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada