Pel que anem coneixent, la vinguda del Papa a Espanya aquesta tardor fa pensar algunes coses molt positives de context (ja veurem, però, com queda al final). Em centraré tan sols en un aspecte d'aqust context, a fil que Sa Santedat visita Barcelona i Santiago, és a dir, dos indrets que, bo i trobar-se als mateixos orígens de la cristianització d'Hispania, pertanyen a la perifèria política que tants maldecaps d'encaix porta al centre, amb la tensió incrementada per la recent sentència del TC contra l'Estatut i la contundent resposta del poble de Catalunya.:
Fora de la visita a Compostel·la (recordem que l'actual ambaixador d'Espanya al Vaticà ha estat molts anys alcalde de Corunya), la part catalana del viatge pontifical denota encara alguna cosa més de la via perifèrica: No és d'estranyar que el Vaticà estigués pensant en altres estratègies de cara a Espanya, una de les seves principals preocupacions. L'antic aliat papal a la Contrareforma és vist avui punta de llança del paradigma laïcista, i no tan sols per les lleis que ha anat aprovant el Govern Zapatero amb disgust vaticà: la pèrdua de pes específic del paradigma catòlic a la vida i costums dels espanyols preocupa com a exemple de la decadència europea del cristianisme com per la possible 'contaminació' als països de llengua espanyola, on ja s'està 'competint' amb esglésies protestants de clara tendència conservadora, per cert.
:
Nova estratègia
:
Les estratègies, fins avui, no han funcionat massa. L'aliança amb els sectors més tronats del conservadorisme espanyol, el caràcter permanent de queixa o el miratge de les mobilitzacions contra les esmentades lleis, no han fet més que allunyar les possibles propostes de l'Església del gruix de la societat espanyola, més aviat còmoda amb el nou paradigma laïcista (ja veurem fins on, però...). L'estratègia sembla haver canviat, a tenor dels canvis del nou pontificat: el nou Secretari d'Estat té les seves pròpies opinions sobre Espanya (amb devoció montserratina inclosa), el nou Nunci ha pres decisions ben clares per desmarcar-se de l'anterior estratègia,, hi ha hagut una exitosa visita de Zapatero a Roma i una exitosa col·laboració diplomàtica amb Espanya per l'alliberament dels presos cubans, etc. No en va ha passat el que ha passat a la Cope. Ni tampoc és en va que la dreta es mobilitzi en apropiar-se de la iniciativa papal i de la representativitat de l'Església espanyola, seguint la caricatura que justament el papat actual vol eliminar.
:
El missatge de Barcelona sembla aquest: mireu, l'Església proposa un testimoni al món on viu, li agradi o no: el testimoni de relació amb la cultura (la recerca comú de la Bellesa) i el del servei als més desafavorits de la societat. La Sagrada Família il'Obra del Nen Déu són els símbols d'aquesta nova proposta de l'Església a la societat espanyola, i des de Catalunya!
:
Catalunya, una oportunitat
:
Dues pinzellades més, si em permeteu, per acabar aquesta pintura ràpida del context. D'una banda, estic segur que els organitzadors volen evitar també l'espectacle indecent que ha lligat l'anterior visita del Papa a Espanya, a València, amb el cas Gürtel, quan le autoritats polítiques valencianes van encarregar a aquesta trama els actes de la visita, emportant-se, sembla, un bon pessic del pastís. Mereixerien l'excomunió!
:
I de l'altra banda, Catalunya. El cardenal Martínez Sistach pot mostrar-se satisfet de les seves excel·lents relacions amb la cúria actual, que troba en l'arquebisbe de Barcelona un interlocutor moderat, més equànime (i perifèric, recordem-ho) i molt més en línia dels objectius del pontificat que altres interlocutors més habituals, com el President de la Conferència Episcopal Espanyola. I d'altra banda, a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya, tant el President Montilla com el conjunt de forces polítiques del país (o potser no tots), poden reclamar una via catalana de relacions entre els poders democràtics i l'Església. Concretament Montilla, amb una particular sensibilitat sobre el tema que ja m'agradaria que s'estengués al conjunt del PSOE, pot ser la via perifèrica d'una nova entesa entre l'esquerra espanyola (i europea) amb el fenomen religiós i el catolicisme en particular. (quan acabi amb el federalisme, és clar, que ja serà complicat): De manera que potser l'esquerra del país (o un aiguabarreig) pugués signar una carta més realista, més plural també, que la que han fet els de sempre sobre l'Espanya que visitarà Benet XVI, que ni tan sols han tingut el valor d'esmentar la crisi econòmica que viuen les famílies del país. No les seves, és clar.
:
Fora de la visita a Compostel·la (recordem que l'actual ambaixador d'Espanya al Vaticà ha estat molts anys alcalde de Corunya), la part catalana del viatge pontifical denota encara alguna cosa més de la via perifèrica: No és d'estranyar que el Vaticà estigués pensant en altres estratègies de cara a Espanya, una de les seves principals preocupacions. L'antic aliat papal a la Contrareforma és vist avui punta de llança del paradigma laïcista, i no tan sols per les lleis que ha anat aprovant el Govern Zapatero amb disgust vaticà: la pèrdua de pes específic del paradigma catòlic a la vida i costums dels espanyols preocupa com a exemple de la decadència europea del cristianisme com per la possible 'contaminació' als països de llengua espanyola, on ja s'està 'competint' amb esglésies protestants de clara tendència conservadora, per cert.
:
Nova estratègia
:
Les estratègies, fins avui, no han funcionat massa. L'aliança amb els sectors més tronats del conservadorisme espanyol, el caràcter permanent de queixa o el miratge de les mobilitzacions contra les esmentades lleis, no han fet més que allunyar les possibles propostes de l'Església del gruix de la societat espanyola, més aviat còmoda amb el nou paradigma laïcista (ja veurem fins on, però...). L'estratègia sembla haver canviat, a tenor dels canvis del nou pontificat: el nou Secretari d'Estat té les seves pròpies opinions sobre Espanya (amb devoció montserratina inclosa), el nou Nunci ha pres decisions ben clares per desmarcar-se de l'anterior estratègia,, hi ha hagut una exitosa visita de Zapatero a Roma i una exitosa col·laboració diplomàtica amb Espanya per l'alliberament dels presos cubans, etc. No en va ha passat el que ha passat a la Cope. Ni tampoc és en va que la dreta es mobilitzi en apropiar-se de la iniciativa papal i de la representativitat de l'Església espanyola, seguint la caricatura que justament el papat actual vol eliminar.
:
El missatge de Barcelona sembla aquest: mireu, l'Església proposa un testimoni al món on viu, li agradi o no: el testimoni de relació amb la cultura (la recerca comú de la Bellesa) i el del servei als més desafavorits de la societat. La Sagrada Família il'Obra del Nen Déu són els símbols d'aquesta nova proposta de l'Església a la societat espanyola, i des de Catalunya!
:
Catalunya, una oportunitat
:
Dues pinzellades més, si em permeteu, per acabar aquesta pintura ràpida del context. D'una banda, estic segur que els organitzadors volen evitar també l'espectacle indecent que ha lligat l'anterior visita del Papa a Espanya, a València, amb el cas Gürtel, quan le autoritats polítiques valencianes van encarregar a aquesta trama els actes de la visita, emportant-se, sembla, un bon pessic del pastís. Mereixerien l'excomunió!
:
I de l'altra banda, Catalunya. El cardenal Martínez Sistach pot mostrar-se satisfet de les seves excel·lents relacions amb la cúria actual, que troba en l'arquebisbe de Barcelona un interlocutor moderat, més equànime (i perifèric, recordem-ho) i molt més en línia dels objectius del pontificat que altres interlocutors més habituals, com el President de la Conferència Episcopal Espanyola. I d'altra banda, a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya, tant el President Montilla com el conjunt de forces polítiques del país (o potser no tots), poden reclamar una via catalana de relacions entre els poders democràtics i l'Església. Concretament Montilla, amb una particular sensibilitat sobre el tema que ja m'agradaria que s'estengués al conjunt del PSOE, pot ser la via perifèrica d'una nova entesa entre l'esquerra espanyola (i europea) amb el fenomen religiós i el catolicisme en particular. (quan acabi amb el federalisme, és clar, que ja serà complicat): De manera que potser l'esquerra del país (o un aiguabarreig) pugués signar una carta més realista, més plural també, que la que han fet els de sempre sobre l'Espanya que visitarà Benet XVI, que ni tan sols han tingut el valor d'esmentar la crisi econòmica que viuen les famílies del país. No les seves, és clar.
:
article publicat a CatalunyaReligió.cat
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada