:
Hannah Arendt va ecunyar una expressió fortunada: la banalitat del mal. En el cas de Sartre hauríem de parlar més aviat de la banalitat el bé, del compromís polític i moral entès com un simple posat estètic, allunyat de qualsevol diàleg substantiu amb la realitat (...):
Els bons salvatges no pateixen les misèries dela vida quotidiana. No passen pels carrers i les places, com fa tothom: transiten directament les dreceres de la utopia.
:
:
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada