Aquesta peça es diu "Com construir una relació amb capes de significats" i el seu autor és Yijun Liao. Forma part d'una sèrie sobre les relacions personals [aquí] i té un parell d'anys. M'agrada força per narrar, si es pot, aquesta estranya sensació de solitud absoluta que expressen els seus personatges, de relacions bé mecàniques o bé connectades qui sap on, si al corrent o en una altra realitat més interessants. Tot és provisional, no tan sols els tres matalassos arreplegats o el racó triat... sinó especialment l'encontre, tediós, mecànic, poc fecund, impersonal. Només romput per una llum quasi encegadora que s'albira en aquesta finestra, on també deu passar l'aire que ens fa respirar. No sé si aaquest és avui el paradigma de les relacions personals, especialment en l'edat 'de provar'. Potser també després. Si som capaços d'obrir-nos del tot (potser tammbé espera això, laoia que subjecta el cable, una 'enrampada'), i passar de la pell al cor, el veritable streptease que ningú vol fer, per vergonya, perquè no ens facin mal, pel que sigui.
Ramon,
ResponEliminaSi t'animes t'he deixat un mem al meu bloc.
http://www.kasundena.cat/2010/09/emblocat/
L'objectiu és difondre la blogosfera catalana.
Salutacions.
Gràcies, Rafa, seguiré la cadena un dia d'aquests
ResponElimina