André i Raphaël Glucksmann, pare i fill, filòsof i periodista escriuen a dues mans un llibre* que reflexiona sobre la vigència del Maig francès, a rel de l'elecció de Nicolas Sarkozy com a President de la República, a qui van recolzar. El llibre s'estructura a partir d'un diàleg entre pare i fill i dues reflexions del jove periodista separades per una del polèmic pensador que, formant part de les mobilitzacions estudiantils que marquen un abans i un després en els usos culturals, socials i polítics del món occidental, ha virat cap a posicions més heterodoxes (denúncia dels crims a Txetxènia o Ruanda, elogi de l'armament nuclear, etc.), essent un dels pensadors de referència de la cultura postmoderna.
El llibre, potser massa centrat en els exemples de la societat i política franceses, aporta -però- una visió original sobre la deriva dels 'fills del 68', quaranta anys més tard, alhora que defensa la vigència d'una deriva de revolta contra una societat avorridíssimament equilibrada i inamovible. Pels Glucksmann, el propi Sarkozy, que prometia en un míting de campanya 'acabar amb l'herència del 68', és el perfecte producte del Maig parisenc: contra corrent de la correcció política, trencant els límits del conegut (en la vida personal, en la moral, en l'economia i l'Estat, en l'ambició, en el consum de masses...), el que el fa atractiu a l'electorat de 2007. Ja veurem al 2014. Aquest retrat i furgar en els canvis (també a Catalunya) que dugué el nou paradigma és el més atractiu d'aquest volum.
Comentari per la revista Valors de setembre* André i Raphaël Glucksmann, El Maig del 68 explicat a Nicolas Sarkozy, Ed. Mina, Barcelona, 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada