A favor de Belén Esteban

No és meu, sinó del gran Gregorio Luri, el text que us vull recomanar, i que es troba al seu bloc [aquí complet] des de fa uns dies. Diu el filòsof maresmenc  de Belén Esteban (i el seu fenomen) que "allá donde ella aparece, aparecen como su sombra la vergüenza, el orgullo, la lágrima, el aplauso, el coraje, el dinero (claro),  la frivolidad, el sexo, la religión, el vecino del quinto, el despecho, el perdón... Todas estas cosas pueden ser despreciadas por los aristócratas de la moralidad, pero ello no evitará que sigan presentes, actuando en el día a día de la ciudad".

I ho il·lustra amb una anècdota que remet, com no, als clàssics grecs. "Dicen que en Siracusa le preguntaron a Platón que resumiera la "politeia" de Atenas. Este concepto de "politeia" nombra el régimen político pero en el sentido de forma o alma de la ciudad, es decir, aquello que tiene la capacidad de modelar el carácter de los ciudadanos. Platón contestó que quien quiera conocer la "politeia" ateniense debe acudir a las comedias de Aristófanes" 

Segur que Belén Esteban deixarà d'interessar quan els temes de què parla siguin els de l'àgora, siguin vehiculats per la ciutat (la política, l'escola), com diu Luri, o per la família i l'Església (o la religió en general), tres de les 'estructures d'acollida' (seguint Duch) que es troben en plena crisi, front a la quarta, al de Belén, la dels mitjans, plena de l'èxit i credibilitat que els falta a les primeres. Mentretant, seguirem la comèdia per conèixer la "politeia" dels nostres congèneres. I si ningú gosa fer el que toca (nous relats i testimoni, recomana també Duch), Belén Esteban continuarà fent-se d'or.