El Papa, el sexe i els lobbies

Confesso que espero que passin les eleccions i que conclogui algunes lectures per llegir-me el nou llibre-entrevista que Pter Seewald fa a Benet XVI, que publica Herder a Espanya i que ha fet parlar tant per una veladíssima excepció doctrinal sobre l'ús del preservatiu en el cas de l'exercici de la prostitució. Sense desmerèixer la importància del fet, i tenint en compte -siguem sincers- que els catòlics som els primers en fer cas omís a la casuística sexual de la doctrina vaticana (vegeu què en diu Jordi Llisterri), hi ha alguns aspectes més dels que han avançat els mitjans de comunicació, així d'esquitllada, que m'han cridat força l'atenció.

Moral sexual

Un d'ells també sobre moral sexual (el morbo ens hi fa caure sempre). El Papa recomanaria als capellans homosexuals que no "practicar activament" aquesta tendència. El primer que vaig pensar és "caram, això també deu anar pels heteros, oi?", ja que -que sàpiga jo- el celibat es manté per als sacerdots i religiosos. El més destacat d'aquest punt seria el reconeixement de l'homosexualitat no tan sols a l'Església, sinó també entre el clergat, un dels temes tabú, que no passa en cap moment per la condemna. I, més encara, insisteix Benet XVI en què el sacerdoci no ha de ser un refugi a causa de la sexualitat.

En el cas de l'ús dels anticonceptius (és a dir, de la consideració de la sexualitat més enllà del seu fet procreatiu, com -de fet- ja accepta tímidament la doctrina actual) i també en aquest, ningú ha d'esperar un canvi copernicà ni revolucionari al si de l'Església; però sí que podem explorar els camins que apunta. El reconeixement a la dignitat humana, un dels lemes del papat, s'allunya de la consideració dels éssers com a matèria sexual, com fa la cultura actual (només cal que mireu els anuncis de les marquesines dels autocars ara que s'acaba la campanya). Però també ha d'incloure la humanització i la dignificació del plaer, les capacitats comunicatives i d'entrega personal de la sexualitat i la inviolabilitat del propi espai sexual, fins i tot quan s'és gai. No hi arribarem demà, però hi arribarem si el discurs és el de la dignitat. Fins i tot en els partits que han liderat l'ampliació dels drets dels homosexuals s'ha hagut de vèncer reticències internes, us ho dic perquè ho conec.

Contra els lobbies

El segon element cridaner del que he llegit als mitjans és que el propi papa, alhora que admet que no és infalible i que dimitirà quan no es vegi amb forces (fa quatre dies l'haurien acusat d'heretge), reconeix també que entitats de dubtosa trajectòria com els Legionarios de Cristo han tingut una excessiva protecció del poder vaticà. I que aquest fet ha retardat la mà dura contra la pederàstia d'alguns clergues, com després ha estat possible. Després d'apartar el seu líder, Marcial Maciel, també. L'altra línia del mandat, sembla, consisteix en desmuntar l'excessiu paper de determinats lobbies de poder, fet que no estaria exempt de les dificultats en què es troba el propi Papa per exposar el seu programa. Lògic: es defensen.

De manera que ens trobem en un camí, en un bon camí. Alguns voldríem que anés més de pressa, jo el primer. Però també em recordo d'un exemple que fa uns mesos explicava un capellà salesià en una homilia: Som com aquells que caminem i que, de tant en tant, hem de mirar enrere per esperar els altres, ja que el valor d'arribar-hi junts, al final, és superior al d'arribar-hi d'hora.

[N'han parlat Jordi López Camps a seu bloc, aquí, Marta Nin a CatalunyaReligió, aquí, i Reyes Mate a El Periódico, aquí]