Com alguns ja sabreu, col·laboro amb el portal CatalunyaReligio.cat. Diumenge ens van convocar al conjunt de col·laboradors per cobrir àmpliament la visita del Papa Benet XVI a Barcelona i jo, amb totes les meves limitacions com a redactor aficionat, vaig ajudar a fer el seguiment a la sala de premsa des de bon matí i el seguiment de l'acte a l'obra del Nen Déu a la tarda. I la crònica, després. Podeu veure un resum de la tasca que vam fer tots plegats en aquest seguiment minut a minut.
Dos sentiments voldria expressar-vos. El primer, la satisfactòria experiència en aquest costat de l'organització (estic acostumat a altres tasques organitzatives, no a la de premsa), acompanyada d'un dispositiu exemplar i d'un bon plantejament que ha fet el portal (i altres mitjans) pel seguiment d'aquest esdeveniment.
El segon té a veure amb el resultat i el contingut de la visita del Sant Pare a Barcelona i Santiago. O tinc una percepció molt diferent, o esbiaixada (sóc un neoconvers a Ratzinger, ho reconec), o el missatge del Papa 'en brut', sense passar pel sedàs dels mitjans, em sembla adequat, ponderat. I amb les 'escletxes' oportunes perquè, si volem, hi entrem en un diàleg fructífer. Diàleg al si de l'Església (sí, encara falta molt per trobar un papa que reconegui explícitament realitats diverses com a pròpies d'un cristià... però en cap moment tampoc hi ha hagut condemna explícita de cap d'aquestes realitats), al si de la cultura, o de la societat, o de la política. Ho deia molt bé el President Montilla al seu article de divendres passat a La Vanguardia, parlant dels valors profunds que la societat catalana expressa diàriament: "Personalmente, siento que tenemos que seguir afirmando y educando en esta dirección ante el riesgo de su progresivo olvido o relativización". Aquest és el camí. Llarg, encara, però hi és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada