El rei Salomó a la Marató

M'agraden molt els discos de la Marató den TV3. De fet, m'agrada la Marató, i això que, d'entrada, em provocava certa desconfiança. Si falten recursos per la recerca biomèdica o per atendre les malalties i els seus pacients, que es reforcin les prestacions públiques, pensava. I ho penso. I si volem contribuir-hi, fem-ho justament, redistributivament, de manera que qui més tingui més contribueixi, em deia. També ho dic avui.

Però crec que hi ha quelcom més, sempre. Encara que tinguéssim el sistema més just que pugui haver-hi (ja us ho dic, no hi és, però la gràcia és en buscar-lo), no podríem eliminar mai la necessitat dels humans de posar-nos en la pell dels altres si volem ser realment humans. I trobar el sentit en la donació personal, gratuïta, sense res a canvi. Crec que aquesta és la clau de l'èxit de la Marató, i per molts anys la pugui fer la nostra televisió pública.

Però deia que m'agraden els discos que se'n fan. Són versions en català (o en castellà si aquest és l'idioma original, a vegades) de grans èxits, sovint en anglès, de la música pop, interpretades per cantants i grups catalans. Fantàstic. Una de les característiques que he trobat és que la majoria dels temes abunden en el que us he dit i, alguns, explícitament, es basen en textos bíblics o provenen directament de cançons espirituals americanes. Sembla com si un disc de la Marató pugués acompanyar perfectament una missa: cant d'entrada, salm, al·leluia, pregària, cant de pau, sant, parenostre, comunió, final... 

És que, caram, el ritual religiós, almenys el cristià, pretén exactament això: advertir del goig de la donació gratuïta, compartir el que podria esdevenir en cas que provem de fer el pas, sentir-nos part d'un món que odiem i estimem alhora, fugir de l'espiral de tristesa i frustracions com a vegades veiem la nostra vida, confiar que som més que el que som, i que el que som és més del que sembla, i menys del que aparenta. I que els del costat nostre som com nosaltres, amb les seves xacres i maratons. I això, aquest goig encarnat en persones concretes, és precisament el que celebrem per Nadal.

Una d'aquestes cançons, de l'edició d'enguany, és la que us poso en vídeo, una cançó inspirada en el famós text del Cohèlet 3 1-15, atribuït al rei Salomó. La cançó és de Pete Seeger, adaptada per Joan Masdéu, que popularitzaren The Byrds (vegeu vídeo) i que canten el grup Wantun.