Se senten passos al Mas Duran

Una de les coses positives del debat post-electoral és que es parla més del PSC que de CiU. Hi ha molta lectura interessada, alguna molt interessada en rompre en "dues ànimes" l'insrument més eficaç perquè a Catalunya no s'hagin constituït dues comunitats homogènies, lectura a la que no hauríem de caure amb la millor de les intencions cap dels que ens apreciem el PSC. Però també hi ha preocupació soncera per refer el projecte del PSC, per fer-lo més útil al poble de Catalunya i per demostrar-ho amb més ganes que mai. Hi ha expectació al país; si la tractem amb compte (no donant pa a les oques i essent nosaltres mateixos els qui elevem el debat), sabrem respondre-hi al Congrés de la propera tardor.

Però això evita que les anàlisis passin per veure quins són els primers passos d'Artur Mas previs a la seva investidura. I n'hi ha de significatius. D'una banda, poques hores més tard de celebrar-se les eleccions, CiU es desdeia del 'concert econòmic' i apostava per un model de finançament 'en la línia del concert'. Hem passat de concert a solo de bandúrria. La vegada que més ràpidament s'ha volatilitzat una promesa electoral. L'única promesa electoral. Encara he de sentir que tots els plumilles convertits en entesos del PSC en digui res.

De l'altra, hem conegut que el candidat a la Presidència dissenya un Govern en funció de si Duran i Lleida, que havia estat conseller de Pujol en un breu temps, acceptava o no tenir-hi un paper. De manera que el lloc de conseller en cap del futur Govern depenia de si l'ocupava el soci democristià o no. També sorprèn la manca de reacció davant un esquema de Govern que és vàlid o no en funció de quins noms l'ocupen. Si fa falta la figura de Conseller en Cap, farà falta tant si Duran n'és el titular com si no, suposo... A menys que els càlculs tàctics que han presidit les relacions entre els dos socis anys enrere tornin ara.

Veurem com evolucionen els següents passos de Mas. Sóc dels que pensa que s'ha de deixar prendre les primeres decisions sense atabalar massa (els duies de gràcia, en diuen), però també crec que cal deixar constància ja des d'ara de quin pot ser l'estil del nou Govern de CiU. Nou? Bé, nou per alguns, per Mas i Duran, no.