Pàgines

▼

dimecres, de gener 26, 2011

Lliurepensadors?

Valentin (...), implacable en la persecución de los criminales, era muy blando a la hora de castigarlos. (...) Era uno de esps grandes librepensadores humanitarios franceses, y lo único malo que tienen esas personas es que convierten la piedad en algo incluso más frío que la justicia.  

G.K. Chesterton, Los relatos del Padre Brown, Ed. Acantilado, Barcelona 2009 (2), pp. 34-36.
a

4 comentaris:

  1. Anònim28 de gener, 2011 00:19

    ostres! aquest tio es dels vostres!

    Es com aquell Belloc del PSOE que ens va deixar una virguería de codi penal que fa plorar, i si no mireu aixó

    http://www.youtube.com/watch?v=2PYWYC3vk6I

    i aixó

    http://www.youtube.com/watch?v=I3cc70P-Q7A

    direu que barrejar inmigració i delinquencia no està be, pero unicament teniu que veure el ratio de població reclusa entre autoctons i emigrants.

    El problema no es la policia o els jutges. El problema sou els politics que feu les lleis.

    perque no declareu com a delicte la financiacio ilegal de partits?

    ResponElimina
  2. Ramon Bassas28 de gener, 2011 17:20

    - Anònim
    Ja és delicte.

    ResponElimina
  3. Anònim30 de gener, 2011 15:27

    Molt be, Ramon, un exemple mes de dir unicament la part de la veritat que t'interesa.

    Mira't les lleis. En aquest pais, la legislació estableix com a unica sancio per el delicte de financiació ilegal una multa al partit per el doble de la quantitat que hagi estat percebuda de forma ilegal. Aquestes multes son pagades en tots els casos en forma de descompte de les subvencions que reben les formacions politiques.

    Al politic individual li surt gratis ( a menys que tinguin enemics importants dintre del propi partit i l'arreconin o si el cas fa masa soroll el facin dimitir del carrec abans de colocar.lo com a director de aigues de mataro o pumsa o ocupant un carrec al propi tecnocampus.

    Quan dic delicte, vull dir que el politic de torn acabi a la trena 15 o 20 anys per donar exemple.

    La UNICA vegada que vaig sentir enveja de la epublica popular xina va ser el estiu pasat quan a la edició anglesa del diari que ens lliuraven al hotel, arrel de un personatge de l'ajuntament de shanghai que va acceptar soborns, em vaig assabentar que a la xina els carrecs publics corruptes reben una condena perpetua: Per oblidar que en realitat treballen per el poble Per haber trait el mes sagrat de la seva funcio publica i obviament per donar exemple. I les presons xines no son com les d'aqui.

    ja veuriem si anirieu fins amb les vostres decisions o no...

    ResponElimina
  4. Ramon Bassas31 de gener, 2011 19:32

    -Anònim
    Merci per la reflexió

    ResponElimina