Les imatges prenen el carrer

Mostra Setmana Santa als carrers de Catalunya en un mapa més gran

(avui és Divendres de Dolor)

Ja som a Setmana Santa i, de nou, un munt de persones es disposen a passejar unes imatges pel carrer. D'aquesta vivència a Mataró En parla el Capgròs d'avui i ho podeu anar seguint al bloc de Setmana Santa. del conjunt d'actes a Catalunya (processons, viacrucis, representacions d ela passió i celebracions de la pasqua, sobretot de joves, les podreu veure aquí, amb un mapes que ha elaborat el portal CatalunyaReligió. Us en poso una mostra on hi podreu entrar i remenar.

La revifalla de les processons a Catalunya, aparellada d'un alt grau de secularització i d'uns inicis (ara ja no és exactament així) de recel mutu entre l'Església i els promotors d'aquests esdeveniments, ens hauria de fer reflexionar sobre el poder del símbol, més enllà de conjuntures i, fins i tot, inserta en una 'cultura de la imatge' que impera pertot. Crec que són, aquests dos, uns temes a reflexionar a fons enllà i ençà de la dimensió religiosa del fenomen, que hi és, però no sola.

Hi ha el risc del pol extrem, el de la iconoclàstia, el de la ruptura amb l'aparença per descobrir-ne el fons, com han fet -per exemple- les avantguatrdes pictòriques i també cert puritanisme ideològic en riberes diverses. Per resumir-ho molt, alguns apostem per una mena de sicretisme que diria: sí, el que importa és el fons (el cor) i no la forma (la cara, el cos)... Però al fons s'hi arriba sempre en funció de l'acció (les mans, els peus) que fa algú concret, amb totes les seves contradiccions i anhels, que té cara, cos, mans i cor, indestriablement. Aquesta és la meva crítica a la iconclàstia i la meva esperança en treure les imatges al carerr, els sentiments enfora i la vivència (el relat de la Passió i de les nostres particulars passions, en aquest cas) endins.