Nadal a Twitter

Amb motiu del primer aniversari de l'alta de Joaquim Nadal a Twitter, l'exconseller escriu a l'Avui una interessant reflexió sobre l'ús del mitjà i les seves conseqüències tant en un mateix (síntesi, noves amistats i experiències...) com pels altres (debats, canvi de percepció dels polítics...).

Així, "he intuït modestament totes les potencialitats de les xarxes socials, sense desconèixer-ne també les limitacions. He cregut intuir amb claredat que la força de la immediatesa és enorme i que el risc de la superficialitat, evident. He vist  que hi ha qui li té clarament presa la mida al mitjà i qui, en canvi, es formula unes expectatives molt per damunt de la complementarietat que cal atribuir-li. M'he adonat, fins i tot, que hi ha qui atorga a Twitter un caràcter més central que subsidiari, més essencial que accessori", diu.

"Per altra banda", matisa, "no m'ha sigut difícil de discriminar clarament els milers de persones que són en aquesta xarxa social amb ganes, amb passió, d'aquells que hi destil·len mala fe i sectarisme. He entès més els que s'ho prenien com un joc o que hi practicaven la ironia que aquells que, sempre a la que salta, han estat a punt per dictar consignes, anatomitzar persones i idees, i simplement desqualificar amb expressions impròpies. També m'han sorprès aquells que hi han vist un mitjà transcendent i han cregut que en podien fer el vehicle principal de les seves posicions".

I, finalment, apunta un avís per navegants: "També sé el valor d'un tuit i sé que és molt difícil d'explicar la vida en un tuit. Sé per a què em serveix Twitter i per a què no em serveix. I tinc molt clar que si mai vull explicar com veig el present i el futur del PSC i el congrés que hem de fer a l'octubre no ho puc comprimir en un tuit i que necessito una colla d'articles com aquest o molts tuits!"