Mostra Mapa de sous i retribucions a l'administració local de Catalunya en un mapa més gran
El treball de recerca (i d'agregació via 2.0) que el periodista Saül Gordillo ha fet [aquí i al mapa superior] sobre les solucions que alguns municipis han trobat per retribuir els seus càrrecs electes, especialment els que precisen dedicació, just en el moment en què la Llei fixa que cal acordar-ho (a l'inici dels mandats), il·lustra molt bé un debat recorrent, complicat i no resolt sobre quins han de ser els sous dels regidors i alcaldes. Curiosament, mai no es parla de les retribucions d'altres càrrecs públics (electes o no) i, no diguem, dels privats, alguns dels quals són d'escàndol.
De moment, com esmenta el mateix periodista, la taula de referència acordada el seu dia entre les dues grans associacions municipalistes de Catalunya sembla un bon principi. De fet, respecta l'autonomia municipal (no sóc dels que creu que s'hagi de regular per llei), però orienta força. Com que vivim en un temps en què la dedicació pública està mal vista (una majoria de gent, segons les enquestes, pensen que els càrrecs públics hi són per enriquir-se) i vivim amb un alt índex d'atur, la demagògia està servida.
No seré jo qui proposi solucions i, més aviat, crec que s'hauria d'aprofundir en la línia dels acords esmentats. Hi ha qui pensa que encara cobren massa i hi ha qui pensa que encara cobren poc. De fet, un dels arguments que fan servir els darrers crec que fa una mica de trampa. Certament, si no es retribueix bé la dedicació pública, hi haurà menys possibilitats de convèncer determinades persones perquè deixin per un temps la seva feina, molt millor remunerada, i s'hi dediquin. Conec una mica el tema per poder afirmar que en molts casos és exactament així i que, en termes de competitivitat, el sector públic té un problema greu per atraure bons professionals.
Dic, però, que l'argument té una mica de trampa. Per dues raons. Una, perquè dins les múltiples facetes que -crec- fan falta per poder exercir un càrrec públic electiu, la 'professionalitat' no ho és tot. Per això he defensat que, a més de bons governants, el sector públic ha de poder atraure professionals directius que, aquests sí, competeixin amb el món privat. I dues, perquè, això sí, una altra de les facetes que sí que crec que ha de pesar (però que tampoc ho és tot) no es paga amb res. Als nostres ajuntaments i a les institucions democràtiques s'hi ha d'anar amb passió, amb ganes, amb la recerca de la satisfacció que mai no produiran els diners ni el poder, encara que de diners, i de poder, se'n remenin. Aquesta és la millor retribució, sens dubte. La que surt de dins (o dels ous, a vegades), més que dels sous.
bla, bla, bla...
ResponEliminaPersonalment conec afiliats a partits politics ocupant carrecs de responsabilitat (be, fins fa ben poc els ocupaven, per el que pot ser hi ha justicia divina despres de tot), que son autentiques nulitats. tius que a la empresa privada en un carrec amb les mateixes responsabilitats (i ja no parlem de les sebes retribucions perque el tema es torna més crític al fer la comparativa) no duraríen ni dos telediaris.
Us queixeu per atreure profesionals? Mira: Quan ha calgut contractar segons quins profesionals s'han contractat pagant el que tocava. El que es intolerable es que llocs que tindríen que estar ocupats per profesionals molt preparats estiguin ocupats per gent que el seu unic merit es tenir un carnet i caure en gràcia encara que no sapiguen fer la "O" amb un canut.
I així pasa el que pasa i ara ens veiem a on ens veiem. A veure si s'apren dels error i la propera vegada es fan millor les coses
El que ve a corroborar el que dic: no és pas pels sous que es trien bons representants, o que fan bé la tasca, o que encerten.
ResponEliminaEiiiii... novament per aquí, després de molt temps.
ResponEliminaBuscava llegir alguna cosa sobre la projecció "Santes 15" i m'he trobat amb això del sous o dels ous dels alcaldes.
Bo i que al final ho apuntes prou bé, el problema és que sous i ous a voltes es confonen_ com en el títol suggerent del post_ donat que es tracta de "tenir".
Seria interessant aprofondir en les propietats específiques de la testosterona dels alcaldes i el.lectes que necessariament requereixen els alcaldes per a major satisfacció dels ciutadans, encara que gairebé sempre pecarem d'insatisfets i no ens acabaran de satisfer ni els sous ni els ous dels nostres representants.
A l' empresa privada també passa...
Que res...
Que encetem la Festa...
Que Bones Santes...,
a reveure
Joaquim T.
Joaquim
ResponEliminaUf, ja ho faré.
Merci per les teves reflexions i ben retrobat.
ja se sap que les coses 'dels ous' són també 'al cap', o sigui que són benvingudes les reflexions d'un expert 'de cap'
Una abraçada