Dilluns passat, el president Artur Mas i el Delegat del Govern, Joan Rangel, inauguraven a Mataró les noves instal·lacions de Cetemmsa, el centre tecnològic d'innovació que s'ha traslladat al TecnoCampus Mataró Maresme. Sobre l'origen del projecte, us recomano llegir aquest article a Capgròs [aquí] da fa pocs mesos, escrit per Josep Puig, aleshores el regidor responsable a Mataró, que cita l'origen en els projectes d'oficines integrades de tecnologia (OSIT, en deien), subvencionats pel Ministeri d'Indústria, que fessin possible economies d'escala. Deuria ser a finals dels vuitanta.
Diu Puig que, amb l'alcalde d'aleshores, Manuel Mas, "vam anar a veure l’exalcalde i exministre d’Indústria Joan Majó, enginyer, a la seva casa d’Argentona. Majó ens va dir que la idea era bona, però que en cap cas s’havia de limitar a instal·lar uns aparells de fax, tèlex, vídeo conferència i poca cosa més, la idea inicial de les OSIT. Ens va fer veure que havia de ser un projecte més ambiciós al servei de la indústria, que aportés tecnologia, innovació, creativitat, etc., més d’acord amb el teixit econòmic de la comarca i no pas amb la realitat d’altres zones d’Espanya".
Sens dubte, el projecte ha pres una volada importantíssima i, amb el seu trasllat a la seu universitària i d'empreses innovadores situades al Rengle de Mataró, el valor afegit és avui de primera magnitud. Feia falta aquest maridatge. La història de Cetemmsa no ha estat fàcil i probablement mai com ara ha tingut aquesta enorme projecció. N'hem anat coneixent la seva trajectòria, principalment gràcies als avenços i aplicacions que ha anat desenvolupant, especialitzant-se darrerament en la introducció de circuits integrats en materials diversos i flexibles, de manera que s'hi puguin fer un munt d'aplicacions inèdites (en teixits, però no tan sols en teixits).
En els moments que estem vivint, el centre, té, almenys, dos reptes de posicionament. El primer, demostrar (com ja ho fa força) la seva capacitat d'incidir en la innovació als productes o processos (de casa o de fora) d'una manera substancial, de manera que les empreses afrontin el final de la crisi amb una bona empenta. El segon, competir (i cooperar) amb centres europeus de primer ordre, perfectament comparables amb Cetemmsa., per poder ampliar la capacitat d'internacionalització del centre, en la línia del que indicava el President de la Generalitat. Per això potser caldran noves aliances estratègiques a casa nostra. Seria bo que el Govern de la Generalitat també ho veiés així.
En la meva darrera etapa de regidor vam defensar amb fermesa que Cetemmsa anés al TecnoCampus, just a tocar de les universitats (hi ha portes que hi connecten). És fonamental aquesta simbiosi i enriqueix, de ben segur, els uns i els altres. Aquest és també, com deia, un dels grans valors afegits del centre: el coneixement allà mateix, empreses allà mateix, xarxa urbana allà mateix... Ho vam haver de defensar contra l'opinió contrària, i molt contrària, de l'actual Alcalde de Mataró, que ens va dir de tot, a mi, a l'Alcalde Baron i a la regidora Romero, per fer aquest trasllat a les instal·lacions universitàries. Si ha canviat d'opinió, ho celebro moltíssim.
[No vaig poder ser a la inauguració. Però ja fa uns mesos vaig tenir l'oportunitat de conèixer les instal·lacions de la mà d'una bona amiga, ara directora del centre, l'Anna Escoda (vegeu entrevista a El Tot Mataró), a qui li desitjo molts èxits.]
cetemmsa com a aparador està molt bè, malgrat que moltes de les seves innovacions no son ni noves ni originals.
ResponEliminaFa anys que hi ha empreses que, per dir quelcom, tenen resistencies internes per escalfar guants, que tenen xips integrats a on amagatzemen cançons MP3, o que están estampant circuits sobre teixits (i altres materials flexibles). El problema per el que aixó no ha arrivat al mercat es perque aquests avanços tecnologics no poden ser produits en massa a la xina i els seus costos (afegit a la adició de marges de la cadena de subministrament) fa que les prendes tinguin un preu prohibitiu.
En molts casos CETEMMSA va de pioner, quan en realitat està gastant calers per inventar la sopa d'all i pasant per camins que altres (incloses grans marques amb recursos monstruosos ) han desestimat. S'han centrat en innovacions elèctriques sobre el textil, oblidant que, primer de tot, la majoría de la industria textil (que va ser l'embrió i motiu per cetemmsa) practicament ha desaparegut de la ciutat. Segon, ignorant aspectes bàsics: Per posar, el primer que un dissenyador textil apren es que totes aquelles peces super-complicades que imaginava, van renyides amb l'esprit pràctic de la producció industrial. A Cetemmsa hi han molts tecnics electrics, pocs tecnics textils i menys saber fer a l`hora de insertar tecnología en el mercat.
No volen entendre que rarament l'investigació s'implanta en el mercat de "per se", si no que es el mercat el que planteja una serie de demandes, necessitats i dessitjos que els investigadors tenen de convertir en realitat amb una execució pràctica, flexible i finançerament viable. Aixó, la direcció de CETEMMSA i molts carrecs allà dintre, sembla que estan lluny de tenir-ho clar.
Els carrecs no s'escogeixen per capacitats si no per afinitats. Cosa que a la empresa privada no pasa. Per ells, fer un producte comercialitzable no es el primer, Son tant inexperts que quan els investigadors els hi presenten quelcom que ja fa anys que està en el mercat (i ademés no va prosperar) , ho lluieixen com una grandissima novetat.
Quants anys fa que CETEMMSa existeix? Quin es el seu balanç de comptes? han fet alguna vegada beneficis? Tu ja saps la resposta. i també saps que una empresa privada ja hauria tancat.
Mentre CETEMMSA no canvíi el seu taranna radicalment, i busqueu tecnics que entenguin del tema per porar el circu i tractar de salvar-lo, aquest te els dies contats.
Com diu el dit, "potser moriràn savis, pero pobres".
El problema es que aixó ho paguem tots
Sí, señor anònim. Es lo de siempre. Nosotros a pagar y ellos a disfrutarlo con sueldazos y tal. Y son siempre lo mismos. ¿La persona que cita Bassas en la letra pequeña no es acaso la hija de un ex concejal sociata de hace años? Siempre lo mismo y siempre los mismos.
ResponElimina- Anònim 1
ResponEliminaLa meva impressió és que ho tenen molt clar, allà dins. De tota manera, gràcies per les reflexions, prometo que les tindré presents.
- Anònim 2,
Ara resulta que si ets fill/a d'un exregidor tens un estigma vitalici que t'impedeix ser un bon professional, oi? Quanta misèria...
Anònim 1,
ResponEliminaBé, he fet algunes averiguacions i em plau de respondre't aquestes conclusions que, modestament, n'he tret.
1. Està clar que Cetemmsa no està re-inventant la sopa d’all, la prova està en que disposen d’una cartera de patents pròpies que avalen en resultats de la seva recerca, per tant en tot allò que s'ha patentat sí que són pioners.
2. La missió de Cetemmsa és transferir tecnologia a les empreses, i ho fa mitjançant l’activitat d’innovació i desenvolupament sobre els productes de les empreses clients. Per fer-ho integren solucions basades en tecnologia pròpia o tecnologia de tercers, que adquireixen a preus de mercat i que integren en el producte que el client vol innovar, d’aquesta dinàmica se’n diu 'open innovation', o sigui treballar en obert, col·laborant amb altres com tu que també desenvolupen noves solucions d’interès per al sector industrial.
3. Un 23% dels seus enginyers són tèxtils pel contra del 20% que són enginyers electrònics (aquestes dades estan disponibles al web: http://www.cetemmsa.com/compania.php)
4. En els 20 anys d’existència del centre, sempre s’ha presentat un compte de resultats positiu, reinvertint els recursos generats en recerca pròpia.
Gràcies per tot
1.- Fer patents no es garantía d'innovació. Jo puc desenvolupar la meva propia formula per una beguda gasiosa amb gust a cola i patentar-la, i presentar-me a tu com a gran innovador. Pero d'aqui a que el meu "invent" sigui pioner devant la cocacola hi ha un bon tram. Pero es clar, si es el que tu vols escoltar, doncs ja t'està be.
ResponElimina2.- La comercial i la recerca de CETEMMSA son com els ulls d'un camalio. Van per lliure.
3.- Potser hi son, pero no se a on.
4.- Precisament perque tenen un compte de resultats positiu i l'erari muncipal no podía amb ells, ara depenen de la generalitat, que els va haver de rescatar, i els hi ha dit que si no treuen beneficis aviat no tenen futur. Tu saps tant be com jo i com tothom que els balanços es poden ensenyar de moltes formes per maquillar la veritat segons convingui.
Han fet el que es coneix com benefici viable o es un benefici que si el tingues una empresa privada, les aseguradores li retiraríen el credit?
Anònim,
ResponElimina1. No, però és una manera de calcular-ho.
2. No em consta, deus saber més tu que jo.
3. Suposo que a l'empresa.
4. No, jo de maquillar comptes no en sé