L'Església que fa nosa

Val molt la pena que us llegiu el manifest que el Secretariat de Marginació de l'Arquebisbat de Barcelona ha fet, notícia que avançava CatalunyaReligió i que després han tret altres mitjans (vegeu agència Efe,  ABC o Público). Són demandes molt clares i senzilles, però no poc importants. Sobretot, destaquen una explícita demanda als poders públics per tal que no es facin més retallades en la despesa social i una altra de ben clara a la societat civil perquè s'organitzi contra la pobresa i la marginació d'una manera efectiva i creativa, en referència sobretot al moviment 15M. Per últim, destaca també una petició als partits polítics "que treballin per la cohesió social i que no fomentin amb les seves propostes els recels envers els immigrants", en la línia del que va manifestar també el Consell Pastoral de l'Arxiprestat de Mataró.

Potser alguns creuran que aquests de l'Església només fan que demanar... Però vull fer notar que és justament el Secretariat de Marginació el que ha fet aquest Manifest, que agrupa persones abnegadíssimes a favor dels que pitjor viuen entre nosaltres [vegeu el vídeo de Mª Victòria Molins, que en parla], que tenen davant els nassos realitats que molts ni ens atrevim a trepitjar (quan no les ignorem) i que n'estan farts del tracte condescendent amb què sovint se'ls mira. 

No és el primer Manifest que signen i, amb ell, pretenen precisament la visibilitat de tot això. No pas d'ells, sinó de la duresa a que la crisi  i la desigualtat aboca a milers de conciutadans que no parlen, que no influeixen i que fan molta nosa. Les demandes que expressen, potser, també faran nosa. El posat seriós i responsable amb què sovint s'anuncien retallades en drets bàsics serà el primer que es mirarà la notícia amb condescendència. Les temptacions populistes per intentar aturar (o aprofitar) l'increment de la ultradreta a les eleccions seran les següents.

Davant d'això, és bo que l'Església faci visibles els pobres. A continuació, que en denunciï les causes i inciti la gent a moure's. per combatre-les I que demani als que manen que canviïn d'actitud i es posin mans a l'obra. D'això, alguns en diran que l'Església 'fa política'. Són els que tenen per 'política' un concepte sagrat només accessible a determinats sacerdots o sectes. La política és això altre, en canvi, és laica:  un instrument per a l'organització social al servei de causes que pot fer servir qui vulgui. I l'Església pot fer política, és clar, bàsicament si la fa d'aquesta manera [vegeu vídeo del monjo Sergi d'Assís]. Encara que faci nosa. El seu fundador en va fer molta.