La meritocràcia pot donar lloc a un nou grup social disposat a tancar-se en si mateix per defensar els seus privilegis. Els meritòcrates estan convençuts que la seva posició es deu únicament als seus mèrits, i no es creuen amb deute amb ningú, però sí amb dret a sous astronòmics, stock options, o indemnitzacions milionàries. Efectivament, l'excel·lència tècnica no garanteix la moral. (...) Però Young [Michael Young, crític amb la meritocràcia] va ser insensible a les reaccions populistes contra la meritocràcia. (...) Per alguns, la plaça Catalunya ocupada per una part mínima de l'emotivitat pública era més representativa que els autèntics interessos populars que el Parlament de Catalunya.
Gregorio Luri, "Democràcia i populisme" a La Vanguardia, 20.7.2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada