Avui el vídeo és d'una antiga cançó de Jaume Sisa, us deixo la lletra a sota. Aquests dies, encara més a mesura que s'acosti sant Llorenç, molts de vosaltres aprofitareu per mirar el cel, si teniu la sort de ser en algun lloc que permeti la visió de les estrelles. Davant la immensitat del cel ens sentim molt poca cosa. I, alhora, ens sentim també part única i irrepetible d'aquesta totalitat inabastable.
Qui sap, si, a més, ens donarà per pensar quin és el nostre cel, quina la plenitud que desitgem, la que imaginem, inventem, ignorem o engendrem dins del cap. O del cor.
Història certa dels set cels.
Set paradisos màgics i encantats.
Història certa dels set cels.
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat:
el primer gran invent de la terrestritat.
El segon cel, imaginat
en una nit d'estiu a la vora del mar.
El tercer cel, dins d'un mirall
perfila les imatges d'un món ignorat.
I el quart cel és irreal,
com un oasi verd en un desert estrany.
Del cinquè cel res no se'n sap.
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.
I el sisè cel està copiat
del cel setè que has engendrat dins del teu cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada