Fora de casa

Una de les novetats que ha portat el curs periodístic que m'agrada més és la secció al setmanari local Capgròs dedicada a mataronins (o maresmencs, si veiem la versió en paper) dedicada a parlar d'experiències vigents de persones que viuen fora de la ciutat, totes -de moment- sembla que de forma provisional. M'agrada molt i jo mateix he proporcionat alguns noms a veure si s'animen. Fa un temps, la revista Valors va fer una secció similar que també em va agradar força. No sé massa per què, potser perquè no m'hi veig, lluny de casa, a la ciutat on hi tinc tants i tants vincles quotidians i que, malgrat tot, no se m'ha quedat mai petita. L'atracció del que no preveus fer, diria. Però m'agrada que ens ho expliquin, que narrin breument l'impuls que els féu travessar tants quilòmetres, que ens expliquin l'enyor d'allò que a vegades tenim massa vist, o massa poc vist (la proximitat té això), i que forma part inexorable de la nosta manera de veure el món.

Les Santes, per exemple; tots les enyoren. I jo recomanaria (com vaig fer una vegada) ser fora de la ciutat per Les Santes, o per Nadal (també ho vaig fer), i en veurem més coses de les que a simple vista ens semblen. El buit que omplen, per exemple, buit per alguns insuportable, per altres oportunitat de reomplir-lo amb paciència i obertura, i encara per altres per gaudir-lo, perquè parli del seu silenci.

Hi ha més vincles, és clar (bo i que se'n parla menys, potser perquè tothom és molt jove). Ens movem, d'una banda, en la necessitat de curar-los, d'atendre'ls, de reforçar-los, de reforçar-nos en ells. La família, la parella, la feina, els companys de mil i una coses, la pàtria, la cultura, els béns, els paisatges, etc., contra la 'liquidesa' insuportable de l'individu sense vincles que la contemporaneïtat posa de moda. De l'altra, en l'exercici de desvincular-nos-hi, de tallar els cordons umbilicals que no ens deixaríen néixer de nou davant cada una de les morts a què ens enfrontem: morts de família, fi de parelles, entorns 'uterins', pàtries irrespirables, cultura insuficient, béns volàtils, paisatges d'hivern...

Foto: Glòria Gay, mataronina a Cabodja.