Pàgines

diumenge, d’octubre 16, 2011

Candidats a premi 'papanata'


Fa més d'un any vaig escriure un post una mica emprenyat pel ridícul costum que -en un text en català- ens referim a les institucions espanyoles en el seu nom en castellà, quan aquest té traducció catalana. El català no és una llengua de segona i pot traduir perfectament les coses del castellà, si tenen traducció. Deia que això empobreix la llengua i demanava que, si us plau, deixéssim de fer el ridícul. Ens ho podem permetre tot menys fer el ridícul, oi?

Bé, cada dia veig més clar que he fracassat en la meva crida i, per més inri, un dels més militants contra la meva humil tesi és l'Ajuntament de la meva ciutat. I, encara per més vergonya, en una nota de premsa que glossava el guardó obtingut per Pere Robert, a qui conec força. El guardó obtingut és la medalla de plata del "Mérito Deportivo", ja que el Mèrit Esportiu no deu ser possible en català, segons el servei de premsa del nou govern nacionalista. El despropòsit total ve al primer paràgraf, on diu que, a l'actual director de l'Instutut d'Esports se li concedeix la "Medalla de plata de la Real Orden del Mérito Deportivo [les cursives són originals] que atorga el Consell Superior d’Esports, organisme que depèn de la Presidència del Govern d’Espanya. La distinció és un reconeixement a la seva trajectòria esportiva dins de la modalitat de waterpolo". Vaja, ara resulta que les distincions són d'ús exclusiu del castellà, però les institucions ja es poden dir en català i, com és obvi, el préstec lingüístic de la modalitat esportiva respecta el mot original en anglès. Algú em sabria dir per què tot està bé menys el primer? És que aquest nacionalisme és dels que no confien amb les capacitats de la llengua catalana? Estem aspirant a la Medalla de Oro del papanatismo?

Per cert, felicitats, Pere!

[vegeu els articles corresponents als manuals d'estil de la CCMA i de la UPF]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada