La sensatesa de Duran | Gerard Quintana

Sí, ja sé que cada dia fa comentaris impresentables. Se li deuen acudir al bar de l'hotel Palace, a Madrid, amb altres clients passavolants o fixes com ell, després d'unes quantes copes a mitjanit: un dia ens fiquem amb els pobres 'perquè van al bar', l'altre dia tractem els gais de malalts 'però que tenen tot el dret a rebre tractament per canviar d'orientació' i així successivament. L'endemà, després del copiós esmorzar, mentre llegeix els acudits del diari, deu trucar al cap de premsa per colar alguna de les bones pensades nocturnes. No, no són relliscades, serveixen per buscar vots. També hi ha electors que, entre el calors dels alcohols i els amics solitaris, deixen anar fresques com aquestes. És el rumb , sembla,de l'actual democràcia cristiana que -ja més seriosament- retratava fa pocs dies López-Bulla.

Ja ho sé, dic. Però quan es posa sèrio és un home plenament sensat i que apel·la al sentit comú de manera molt clarivident. En una entrevista al darrer número de Vanity fair, el cap de llista per CiU a les properes eleccions afirma que votaria 'no' a un hipotètic referèndum per la independència de Catalunya. Contrasta, aquesta actitud (o el que el seu dia mantingué l'alcalde de Vic), amb la que manté la majoria de la seva federació política que -per dins- bull l'ànima independentista que tan sols surt a la superfície de tant en tant, com l'animal que tots portem dins. La independència és, com a projecte polític, una insensatesa, un horitzó que de cap manera convé a Catalunya i si algú s'estima molt aquest país millor que el faci transitar per camins sensats. M'ha agradat la resposta de Duran i crec que és bo que es vagin clarificant les coses després de tantes ambigüitats calculades que han fet caure incauts com l'actual direcció d'ERC.

Gerard Quintana

Per què no és bo per Catalunya el projecte polític independentista, com pensa Duran? Per moltes raons, però el cantant Gerard Quintana n'ha provat en carn pròpia una de molt potent. Ho explica ell mateix en un molt bon article a El Periódico d'avui després de l'atac massiu que va rebre -via xarxes socials- en comprovar que a vegades parla en castellà als membres de la seva família en un programa de TV3 (vegeu vídeo). L'article s'ha de llegir tot, però us poso com acaba:

Si aquest país aspira a la independència ha de tenir un esperit integrador. Si comencem assumint postures tan excloents vol dir que no reconeixem el monstre que ens mira des del mirall. Jo vull viure en un país lliure format per persones lliures. Potser ja és hora que pensem com volem ser un cop arribem a l'horitzó.

Bé, a parer meu, aquí hi ha el problema. Fora dels que arriben a plantejaments independentistes per la via racional, que puc entendre però que tampoc comparteixo, el motor de l'independentisme és 'el monstre que ens mira des del mirall', com diu; o l'"animal de dins", com deia jo fa una estona. L'independentisme és excloent per naturalesa (em vull independitzar d'alguna cosa, oi?) i somnia amb una idea de nació pura que la convivència amb altres nacions adultera. "Si som catalans", pensa, "si parlem una llengua pròpia i tenim una història  i cultura pròpies com a nació, la plenitud és tenir un estat propi", argumenta aquesta ideologia neo-messiànica que està creixent a casa nostra, ignorant -de fet- el caràcter transversal de la llengua, la història i la cultura catalanes.

Però després resulta que l'adulteració nacional és interna. La gent que parla castellà a casa (si parlen qualsevol altra cosa, no passa res, però el castellà és una mena de traïció), per exemple, serien 'mals patriotes', una nosa pel projecte nacional i independentista, que també s'ha d'excloure de la Nació 'lliure' d'impureses espanyolitzants. Ara que s'han tret els toros, que expulsin Gerard Quintana, oi? Ja sabeu què ve, a continuació, no? Si hi hagués esperit integrador, Quintana, no hi hauria tants independentistes. Almenys d'aquests de twitter i mocador. Només els de la 'via racional'.

Foto: El País.