L'espasa

Un dia, dues prostitutes anaren a veure el rei i van comparèixer davant seu. Una d'elles digué:

--Escolta, senyor meu! Jo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella també era a casa, i, al cap de tres dies, aquesta dona també en va tenir un. Vivim juntes, sense ningú més a casa fora de nosaltres dues. Una nit, el fill d'aquesta dona va morir, perquè ella, tot dormint, se li havia posat al damunt. Aleshores, en plena nit, ella es va llevar i, mentre la teva serventa dormia, va prendre el fill que jo tenia al meu costat i se'l va posar a la vora, i va deixar al meu costat el seu fill mort. Quan a la matinada vaig llevar-me per donar de mamar al meu fill, el vaig trobar mort. Però en fer-se de dia m'hi vaig fixar bé i em vaig adonar que no era el fill que jo havia tingut.

L'altra dona va replicar:

--No! El meu fill és el viu i el teu és el mort.

Però l'altra responia:

--No, el teu fill és el mort; el viu és el meu.

I discutien així davant el rei. Llavors el rei va dir:

--Aquesta diu: "El meu fill és el viu i el teu és el mort"; i aquesta altra diu: "No, el teu fill és el mort; el viu és el meu."

El rei va ordenar:

--Porteu-me una espasa.

Li van portar l'espasa, i aleshores digué:

--Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l'una i la meitat a l'altra.

A la mare de l'infant que vivia se li van commoure les entranyes per causa del seu fill, i va cridar al rei:

--No, senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu!

En canvi, l'altra deia:

--Ni per a tu ni per a mi: que la parteixin!

Llavors el rei va sentenciar:

--Doneu la criatura a aquesta dona, no la mateu: ella és la seva mare.

Tot Israel va saber la sentència del rei i va sentir per ell un gran respecte, perquè veien que posseïa una saviesa divina per a administrar justícia. 

1r Llibre dels Reis 3, 16:21

IlLustració: Rafael El judici de Salomó, 1518, Vaticà (detall).