Pàgines

divendres, de gener 27, 2012

Com Thatcher però a l'inrevés


A algunes persones les he atabalat demanant sisplau que es llegissin aquest interessantíssim article del professor José Luis Álvarez (sempre m'agrada molt el que escriu) a El País, en el que proposa al PSOE -a les portes d'un Congrés- exactament seguir la mateixa estratègia que Margaret Thatcher (ara de moda amb el film que protagonitza Meryl Streep) va seguir per assolir l'hegemonia del seu model polític i econòmic a tot el món aquests darrers trenta anys... però amb un model propi, és clar. M'agrada per la capacitat que té de resumir les característiques bàsiques de l¡èxit del projecte conservador, perquè apel·la directament a la necessitat estratègica de qualsevol projecte clar (i no sembla que les 'primàries' socialistes hi ajudin gaire) i perquè diu algunes coses que no són massa corrents.

La ideologia de l'experiència

Creu que cal aprendre quatre lliçons: Primera, "la relación entre su trayectoria y su ideología", diu. Lluny del que era habitual al Partit Conservador, provenia d'una família modesta. Per ser dona, a més, va haver de vèncer més obstacles. Això li atorgava un plus de credibilitat notable. L'experiència personal posada en primer pla. Saber de què parles per haver-ho viscut. "Las creencias que generan energía son las que arraigan lo político en lo personal, las que responden directamente a las vivencias de los ciudadanos.", diu Álvarez.  I afegeix: "son ideologías: cosmovisiones vitales que orientan a la acción política. Hay una ironía interesante en que la izquierda, quien desarrolló analíticamente el concepto de ideología, haya olvidado su importancia, obsesionándose con las ideas".

"Otra clave para la sostenibilidad de un ciclo es reconocer que estos no se basan principalmente en las instituciones representativas de la democracia, como los partidos o el Parlamento", diu Álvarez per parlar de la segona lliçó. I explica una anècdota clarificadora, que la compara amb la política de destrucció sindical de la dama de ferro britànica: "Felipe González comentó, hace años, que una de las reacciones conservadoras a lo que en los años ochenta parecía una serie inacabable de victorias socialistas fue la ocupación deliberada de los ámbitos del Estado más autónomos de la voluntad popular. Así, la derecha, envió a sus jóvenes generaciones, especialmente aquellas disciplinadas por instituciones religiosas, a hacer oposiciones a altos cuerpos de la Administración y la judicatura".  També en això hem perdut força els socialistes.

Som canvi

El tercer element clau és el de la bandera del canvi. L'esquerra és un moviment de canvi, de reformes, bandera que es deixa arrabassar massa sovint per la dreta, encara que sigui retòricament. Afegeix el professor "Nueva ironía: los partidos de izquierda se han convertido en conservadores, aunque sea del Estado de bienestar, y los de derecha, desde Thatcher, y aunque sea falsamente, en partidos de cambio. ¿Qué quiere cambiar de España el PSOE? Se desconoce." Touché.

I el quart és descrit així: "La lección final de Thatcher sobre ciclos es que estos se basan en el conflicto radical, constante, sin consenso, en todos los ámbitos sociales, contra algo y alguien, a quien se intenta desplazar del poder. Este conflicto es el que permite una fricción permanente, el que proporciona tracción política. (...) Este modo de acción conflictivo es especialmente difícil de practicar por nuestra izquierda, que llegó al Gobierno todavía en el ambiente de consenso de la Transición. (...) Otra ironía: una visión dialéctica de la política, de lucha, que es esencial a la cosmovisión progresista, ha sido apropiada y practicada por la derecha europea y española —al menos hasta Rajoy presidente—."

Se'ns gira feina, oi?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada