A propòsit de Llovet i la llengua

Jo tenia la fama d'escriure bé, quan era jove. I nen. Ja m'enteneu. No només que tenia gràcia, escrivint, sinó que, a més, tenia bona ortografia. Podeu preguntar-ho a qui vulgueu. Ara, amb l'excusa del bloc, me n'adono que no en tinc ni la més remota idea. Del que escric i de l'estil, millor no parlar-ne: és impossible i ja sé que sóc babau. per això tinc un bloc enlloc d'escriure un llibre, que és el que hauria de fer si en sabés. De l'ortografia, ara me n'adono. Suposo que deuen ser les presses (no sé per quin cony de raó vaig decidir publicar cada dia) o potser és la meva ignorància que ara surt. Alguna de les faltes que faig me les adverteixen persones que no tenen el català com a llengua materna i que, per tant, han hagut d'aprendre's normes que ni tan sols sabia que existissin. Jo escric sense normes, senzillament repeteixo el que he après llegint, com vaig comprovar amb estupor quan em vaig presentar per la prova del nivell C de català (que vaig superar a la primera, però). 

Ja em disculpareu, doncs, sin us recomano un article de Jordi Llovet que va publicar-se fa poc a El País. Va ser en forma de cart al president de la Corporació Catalana de Ràdio i TV, Enric Marín, per queixar-se de la manera com parlen els locutors de la nostra. Té tota la raó i em cau encara més la cara de vergonya quan penso amb les burrades que he arribat a escriure en aquesta pantalleta. Llegiu-vos-el, és molt bo. Podeu descarregar-vos-el aquí.